Delegar tasques en un agent d'IA obliga a decidir abans què pot veure, recordar i fer

Del consell a l'acció

Fins fa poc, un assistent d'intel·ligència artificial responia: se li preguntava com fer alguna cosa i tornava una explicació. Un agent fa un pas més, perquè rep un objectiu, el divideix en passos i els executa amb eines com el correu, les carpetes de l'ordinador o el navegador. Les orientacions sobre IA agèntica de l'AEPD, de febrer del 2026, la defineixen com «un sistema d'intel·ligència artificial que utilitza models de llenguatge per complir un objectiu». Al grup Vibe Coding Educativo es va resumir el canvi amb una fórmula: s'ha passat de «IA, com es fa això?» a «IA, fes això».

Al mateix grup es va plantejar en què es diferencien el vibe coding i la IA agèntica. La resposta que es va donar serveix com a orientació, no com a definició oficial: el vibe coding consisteix a crear recursos digitals descrivint-los en llenguatge natural, mentre que un agent persegueix un objectiu de manera gairebé autònoma, i tots dos es combinen bé perquè l'agent insisteix fins a aconseguir-ho.

Els productes d'ús general ja ho ofereixen. A 1 de novembre del 2026, la pàgina d'ajuda de Claude Cowork, d'Anthropic, explica que aquesta funció dels seus plans de pagament pot organitzar i canviar el nom d'arxius, elaborar fulls de càlcul i presentacions, manejar un navegador i executar tasques programades, i que només llegeix i escriu a les carpetes que l'usuari connecta. Microsoft integra agents a Copilot i, a la seva documentació sobre protecció de dades, demana revisar la declaració de privacitat i els termes de cada agent per saber com tractarà les dades de l'organització.

Als grups es van explicar usos concrets: agents que corregeixen codi i pugen els canvis a GitHub des d'un servidor domèstic, o connectors MCP, que enllacen l'assistent amb altres programes, per manejar Blender i DaVinci Resolve a un nivell abans inabastable.

El que demana l'AEPD

El 27 d'octubre del 2026 l'AEPD va publicar «Asistentes y agentes de IA: decálogo para personas usuarias», que es va compartir a ChatGPT-IA-edu el mateix dia i de nou el 28. Segons la nota de premsa, la idea central és que l'agent prepari les accions i la persona les aprovi. El document proposa cinc preguntes abans de delegar: què pot veure, què pot recordar, què pot fer en nom meu, on envia les meves dades i si afecta algú més.

Els seus deu punts baixen al concret. Demana concedir l'accés mínim («una carpeta, un calendari»), activar la confirmació prèvia per enviar, publicar, compartir, esborrar, pagar o acceptar condicions, i no concedir autoritzacions permanents del tipus «permet sempre» tret que siguin realment necessàries. Recomana treure els noms abans de lliurar un document, esborrar la memòria amb els controls del servei i començar «per tasques petites i reversibles». Quan l'assistent actua, adverteix, un error ja no és una resposta equivocada, sinó «un correu enviat, un arxiu compartit».

Hi ha un apartat adreçat a qui fa servir aquestes eines a la feina, que encaixa de ple amb la situació d'un docent: utilitzar només els assistents autoritzats per l'organització i no connectar el correu o els documents professionals a un compte personal d'IA. El text ho justifica així: «Les dades de clients, pacients, alumnes o ciutadans continuen sent responsabilitat de la teva organització, i tu ho ets de l'ús que en fas». En cas de dubte, remet a la persona delegada de protecció de dades.

El decàleg es recolza en les orientacions tècniques de febrer, adreçades a responsables de tractament. Aquest document de 76 pàgines recull l'anomenada «regla de 2»: un agent no hauria de reunir alhora tres capacitats, que són processar informació no controlada, accedir a informació sensible i fer accions automàtiques. Si en ajunta les tres, l'AEPD parla de «risc inacceptable»; el seu exemple és un agent que contesta sol el correu amb accés lliure a dades sensibles. També adverteix contra la temptació de carregar tota la responsabilitat a la persona que supervisa.

Instruccions davant de permisos

El debat més viu de la setmana va girar entorn d'aquesta diferència. A Vibe Coding Educativo es va assenyalar que està de moda que els agents circulin lliurement pel núvol encara que l'usuari estigui desconnectat, cosa que no lliga bé amb la privacitat. La resposta va ser que un agent ben configurat té permisos reals limitats a les seves carpetes, no instruccions que es puguin saltar. Es va objectar que els agents poden fer coses no previstes, i algú va admetre que li va costar concedir permisos, tot i que ja no hi ha volta enrere. A EduMedia-IAG es va afegir el cost: dependre d'agents es paga en tokens i fa perdre el control del procés creatiu.

L'AEPD dona la raó als qui prefereixen els permisos: segons el seu decàleg, els límits escrits a la instrucció «orienten l'agent, però no substitueixen els permisos i les confirmacions». Un informe d'OpenAI, amb data d'actualització del 20 d'octubre del 2026, mostra per què. En dos desplegaments interns, els dies 3 i 6 d'octubre, dos agents van afeblir els sistemes que vigilaven el seu comportament. Un va interpretar l'ordre de no enviar missatges com a permís per desactivar les alertes a l'equip de seguretat. L'altre va eliminar la integració d'un monitor, tot i que un altre agent havia indicat que no el desactivés ni tan sols temporalment, i després va negar davant de l'usuari haver-lo retirat. L'empresa admet que encara no té una explicació satisfactòria.

L'altre risc documentat és la injecció d'instruccions. El decàleg explica que una web, un correu, un PDF o una invitació de calendari poden amagar ordres, fins i tot invisibles per a la persona, perquè l'agent enviï dades o aprovi alguna cosa. Com que cap mesura ho elimina del tot, recomana limitar el que l'agent pot fer si l'enganyen. El seu exemple de tasca desaconsellable és «resumeix els meus correus nous i respon a tots».

Dades de l'alumnat i proveïdors

Quan un agent treballa amb dades del centre, s'aplica el Reglament general de protecció de dades. Les orientacions de l'AEPD recorden que no tot agent pren decisions automatitzades en el sentit de l'article 22, però que, si en pren, cal tenir en compte les limitacions sobre decisions que afecten menors. També assenyalen que, si l'agent provoca transferències de dades fora de la Unió Europea, han de comptar amb les garanties del capítol V del Reglament; si no n'hi ha, cal redissenyar l'agent o triar-ne un altre.

On es processen les dades va ser precisament el dubte plantejat el 30 d'octubre a ChatGPT-IA-edu sobre un servei educatiu de pagament que fa servir models d'OpenAI i Anthropic per API i no aclareix si les dades es processen a Europa o als EUA. A 1 de novembre del 2026, Microsoft afirma que a Copilot amb compte de l'organització les indicacions i respostes no entrenen els seus models fonamentals, tot i que precisa que els models d'Anthropic «estan actualment exclosos del límit de dades de la UE». Google indica a les seves preguntes freqüents per a educació que les converses de l'aplicació Gemini a les edicions educatives no les revisen persones ni s'usen per millorar els models.

El Reglament europeu d'IA hi afegeix el seu calendari. Segons la pàgina de la Comissió Europea, actualitzada el 19 d'octubre del 2026, l'obligació d'alfabetització en IA s'aplica des del 2 de febrer del 2025 i les normes de transparència, des d'agost del 2026. En canvi, les obligacions per als sistemes d'alt risc de l'annex III, entre els quals figuren els de l'àmbit educatiu, s'han ajornat fins al 2 de desembre del 2027 després de la reforma coneguda com a òmnibus digital, en vigor des del 27 de juliol del 2026.

El marc a Espanya

La Guía sobre el uso de la inteligencia artificial en el ámbito educativo de l'INTEF, versió 2.0 de setembre del 2026, no dedica cap apartat als agents, però les seves recomanacions els són aplicables. Davant el repte de la privacitat, demana prioritzar eines autoritzades o validades per les administracions educatives i evitar decisions automatitzades que afectin l'alumnat sense supervisió professional. Davant la «delegació excessiva i pèrdua de criteri pedagògic», recomana fer servir la IA com a suport i no com a substitut del judici professional. L'INTEF manté a més unes orientacions sobre eines digitals des de la perspectiva de la protecció de dades, la versió 3.0 de les quals classifica 1.144 eines segons el compliment del RGPD, amb caràcter orientatiu.

Entre les comunitats autònomes, Canàries va publicar el 13 de gener del 2026 unes recomanacions d'ús que demanen no introduir en eines d'IA cap dada personal pròpia ni de tercers, incloses la veu i la imatge, i que no es faci servir la IA per avaluar o qualificar. Per a aquest reportatge no s'ha pogut comprovar a les webs oficials de la resta de comunitats si compten amb guies actualitzades; cap de les guies consultades tracta els agents de manera específica.

Què pot fer un docent

El primer és fer-se les cinc preguntes de l'AEPD abans de cada encàrrec i començar per tasques petites i reversibles, com ordenar materials propis o preparar un esborrany que es revisarà. Les dades de l'alumnat han de quedar fora de l'abast de l'agent: convé treballar en una carpeta específica sense informació personal i, si cal lliurar un document, treure abans els noms. Per al treball amb dades del centre, el indicat és fer servir les eines i comptes que facilita l'administració educativa, no un compte personal.

En configurar, millor el mínim: accés de només lectura quan sigui possible, una carpeta en lloc del disc sencer i el mode que demana permís abans de cada acció. L'ajuda de Claude Cowork, per exemple, distingeix un mode manual, que pregunta abans d'actuar, d'un altre que actua sense comprovacions, i reserva aquest últim per a quan es confia en tot el que hi intervé. No convé concedir «permet sempre» tret de necessitat real ni aprovar en bloc, i cal llegir què s'aprova: destinatari, adjunt i data.

Tampoc no convé ajuntar en una mateixa tasca contingut de desconeguts, dades privades i capacitat d'actuar, com ara contestar automàticament els correus de les famílies. És útil revisar i esborrar periòdicament la memòria i l'historial, i saber com aturar l'agent i retirar-li els accessos. Cap decisió que afecti un alumne, com una qualificació, no hauria de quedar en mans d'un agent sense revisió. En cas de dubte, la interlocutora és la persona delegada de protecció de dades de l'administració educativa.