El sector editorial adverteix d'una «cacera de bruixes» pels detectors de textos amb IA

Un reportatge publicat l'1 de novembre a La Vanguardia (en castellà) descriu com editorials i agències literàries comencen a passar manuscrits per detectors d'IA com Pangram. Diverses persones del sector parlen de «paranoia» i de «cacera de bruixes»: autors que afirmen no haver fet servir IA són acusats i no saben com demostrar-ho, i circulen consells per guardar l'historial de versions d'un text per si cal provar l'autoria. El reportatge cita a més un cas recent amb una novel·la premiada per una editorial mexicana i assenyala que aquestes eines «no són infal·libles»: dues novel·les de 1969 i 1946 que en proves anteriors van donar rastres d'IA ara apareixen com a humanes amb el mateix detector, segons la comprovació del mateix diari.

Al grup, la conversa va traslladar l'assumpte a l'avaluació de l'alumnat. Una postura sosté que el problema és la sospita generalitzada: el detector unes vegades encerta i unes altres no, de manera que la comprovació hauria de basar-se a conèixer la persona, a triangular l'autoria amb altres formats i contextos sobre el mateix tema i a valorar si qui signa podria haver escrit allò que presenta, com planteja el mateix reportatge en proposar una conversa amb l'autor.

Una altra postura insisteix que, abans de vigilar, cal fixar un marc: si s'autoritza la IA, per a quins usos, amb quin detector i quines mètriques i quines evidències pot aportar qui és acusat. Sense regles clares, adverteix, la sospita no té límit; i confia que, amb el temps, la IA i la creació humana trobin cadascuna el seu espai. Hi va haver acord que cal clarificar els usos permesos de la IA i la seva finalitat.