Salta al contingut
Any INúmero 21

Diari d'IA Educativa

La intel·ligència artificial, explicada des de tres comunitats docents

Torna al número

Al diàleg d'imprimir, tria «Desa com a PDF» per tenir-la en un fitxer.

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/ia-aprender-entender-o-entregar.html

El reportatge del diumenge 22 de novembre

El que diu la recerca

La IA ajuda més a aprendre quan serveix per entendre que quan fa la tasca

Una revisió de la Universitat de Stanford reuneix ja 52 estudis que mesuren l'efecte de la IA en l'aprenentatge: fer-la servir per entendre material nou surt més ben parat que fer-la servir per produir el treball, encara que cap ús no millora els resultats de manera constant. Aquest reportatge explica com llegir aquests estudis, per què un tutor que pregunta no n'hi ha prou per si sol i què pot fer un docent perquè la IA no faci el treball de l'alumnat.

8 minuts de lectura

La revisió de Stanford només admet estudis causals

La iniciativa SCALE de la Universitat de Stanford va publicar el 10 de novembre de 2026 «The Evidence Base on AI in K-12: A November 2026 Review», signada per Seth Walker, Lily Fesler, JP Martinez Claeys, Chris Agnew i Susanna Loeb. Només admet estudis causals: assaigs que reparteixen a l'atzar els participants entre un grup que fa servir la IA i un altre que no, o dissenys semblants que permeten atribuir a l'eina la diferència de resultats. Amb aquest filtre hi van entrar 32 treballs nous, que se sumen als 20 de la versió de març: 52 en total. El diari va publicar la revisió el 19 de novembre.

Encara són pocs, i la mateixa revisió n'explica el motiu. La majoria dels nous es van fer a la universitat: només cinc tracten de l'alumnat d'escoles dels Estats Units, de les etapes que allà anomenen K-12, d'infantil fins al final de secundària. Molts són preprints, treballs difosos sense revisió per parells, i en la majoria els efectes es van mesurar entre uns dies i una setmana després. Els autors adverteixen que les seves conclusions no es poden generalitzar a totes les escoles dels Estats Units. La financen la Walton Family Foundation, la Overdeck Family Foundation i Google.org, la branca filantròpica de Google.

A ChatGPT-IA-edu es va compartir el 18 de novembre amb un resum de les conclusions i dos dels casos, el de Turquia, amb docents i el de Sierra Leone; en aquest intercanvi van participar els autors d'aquest diari. Davant d'un titular del tipus «la IA millora l'aprenentatge», la revisió ajuda a fer-se tres preguntes: comparat amb què, mesurat amb l'eina al davant o sense, i quant de temps després.

Amb IA puja la nota de pràctica i baixa la de l'examen

La conclusió central de Stanford és que la IA sembla funcionar millor per aprendre quan l'alumnat la fa servir com a suport per comprendre que quan la fa servir per produir el treball, encara que cap dels dos usos no millora l'aprenentatge de manera constant. El seu resum ho diu així: «the effects of generative AI depend on how it is designed and used» («els efectes de la IA generativa depenen de com es dissenya i de com es fa servir»).

Un estudi de la versió de març ho mostra amb claredat. Un equip encapçalat per Hamsa Bastani, de la Universitat de Pennsilvània, va publicar el juny de 2025 a la revista PNAS «Generative AI without guardrails can harm learning»: gairebé 1.000 estudiants de secundària de Turquia van practicar matemàtiques amb dos assistents basats en GPT-4, un que imitava ChatGPT i un altre amb instruccions pensades per protegir l'aprenentatge. A la pràctica, les notes van millorar un 48 % amb el primer i un 127 % amb el segon. Sense l'eina, l'alumnat del primer va treure un 17 % menys que el que mai no l'havia tinguda; amb el segon, aquest dany es va atenuar en gran part.

Els estudis nous van en el mateix sentit. Al Brasil, 85 universitaris van preparar una presentació amb ChatGPT o amb recursos tradicionals: els primers hi van dedicar menys temps, però en una prova 45 dies després van treure menys nota (Barcaui, 2025).

La revisió afegeix un avís: la IA pot millorar l'experiència de l'alumnat encara que no millori el que aprèn. En diversos estudis, els estudiants van valorar la retroalimentació de la IA com a més clara o motivadora que la d'altres fonts, amb resultats d'aprenentatge semblants. És a dir, que a l'alumnat li agradi una activitat amb IA no prova que aprengui més. L'OCDE arriba a una cosa semblant al seu Digital Education Outlook 2026 (PDF, en anglès): segons el resum de la plataforma europea de Competències i Ocupacions Digitals, amb bots de conversa generalistes l'alumnat lliura millors treballs, però l'avantatge desapareix o s'inverteix als exàmens sense ells.

Un tutor que pregunta ajuda si forma part de l'activitat

Si produir el treball amb IA perjudica, una sortida és que la IA no doni la resposta. Michael W. Asher, Meng Cao i Paulo F. Carvalho, de la Universitat Carnegie Mellon, van publicar el 15 de novembre de 2026 «Turning Errors into Successes», un experiment amb 400 adults dels Estats Units que aprenien a plantejar equacions. Després de cada error, uns rebien la resposta correcta o una explicació, i altres conversaven amb un tutor d'IA que els guiava amb preguntes fins a la solució. Amb el tutor van corregir per si mateixos el 64 % dels seus errors (131 de 206) i van treure 9 punts percentuals més a la prova final que amb les explicacions. El diari va publicar l'experiment el 19 de novembre.

Al grup es va presentar defensant que la IA funciona molt bé com a tutor socràtic i cal insistir en aquest ús, i la seva fitxa va entrar a la Biblioteca digital; també aquí va participar un autor d'aquest diari. Els límits els reconeixen els mateixos autors: és un preprint, amb adults, en una sola sessió d'uns vint minuts, i l'avantatge va aparèixer només en problemes semblants als practicats.

Altres estudis de la revisió de Stanford, resumits a la taula, obliguen a matisar: amb 199 universitaris, la resposta immediata va funcionar millor que les pistes graduals. A Sierra Leone, en canvi, 1.423 estudiants van millorar en matemàtiques quan els seus docents van integrar l'aprenentatge guiat de Gemini en la meitat de les classes durant vuit setmanes; ho signen un equip de Google i l'organització Fab AI.

Aquests resultats apunten que el disseny de l'activitat pesa més que el format del tutor: preguntar en lloc de respondre ajuda quan forma part d'una tasca pensada pel docent. Als grups l'assumpte té història: el juny de 2025, Juan José de Haro va compartir un tutor socràtic amb IA.

Estudis sobre tutors d'IA que cita la revisió de Stanford
EstudiParticipantsQuè es va compararResultat
Bastani i altres (2025, PNAS)Gairebé 1.000 estudiants de secundària, TurquiaAssistent tipus ChatGPT i assistent amb salvaguardes, en la pràctica de matemàtiquesSense l'eina, el primer grup va treure un 17 % menys que el que mai no l'havia tinguda; les salvaguardes van atenuar el dany
Asher, Cao i Carvalho (2026, preprint)400 adults, Estats UnitsTutor que pregunta després de l'error i explicacionsMillors resultats amb el tutor en problemes com els practicats
Cao i altres (2026, preprint)199 universitaris, Estats UnitsResposta immediata i pistes gradualsMillors resultats amb la resposta immediata
Oreopoulos i altres (2026)6.997 estudiants de 6è a 8è grau, Estats UnitsPràctica de matemàtiques amb tutor d'IA i sensePràctica més lenta, sense millora en allò après
Kao i altres (2025, preprint)90 estudiants de 10è grau, TaiwanPreguntes socràtiques del mode d'estudi de ChatGPTMillor argumentació i pensament crític
LearnLM Team, Google i Fab AI (2026)1.423 estudiants de 7è i 8è grau, Sierra LeoneAprenentatge guiat de Gemini integrat pel docent i classe habitualMillora en matemàtiques

Font: «The Evidence Base on AI in K-12: A November 2026 Review», SCALE, Universitat de Stanford, 10 de novembre de 2026; l'estudi de Bastani i altres figura a la versió de març. Els cursos són els del sistema de cada país. Un preprint és un treball difós sense revisió per parells.

Clark i Kozma ja discutien si aprendre depèn del mitjà

Al grup, els resultats de Stanford es van llegir com la versió actual d'un vell debat de la tecnologia educativa. Richard E. Clark va sostenir a «Reconsidering Research on Learning from Media» (1983) que els mitjans només porten l'ensenyament, i ho va repetir a «Media will never influence learning» (1994): el que fa aprendre és el mètode. Robert B. Kozma li va respondre a «Will media influence learning? Reframing the debate» (1994) que mitjà i mètode no se separen, perquè el que permet fer cada tecnologia interactua amb la manera com la persona aprèn. El diari va recollir aquest debat el 20 de novembre.

La mateixa veu que va portar el debat va reconèixer que el grup s'inclina per Kozma i va demanar no perdre de vista els arguments de Clark. Els estudis donen raons a les dues postures. Per a Clark, a l'experiment de Bastani els dos assistents feien servir el mateix model, i el que va canviar el resultat van ser les instruccions, és a dir, el mètode. Per a Kozma, un tutor que adapta les preguntes a cada error fa una cosa que un llibre d'exercicis no pot fer. Les dues lectures coincideixen en el que importa a un docent: l'eina, sense una activitat ben pensada, no garanteix res.

La UE, l'INTEF i Galícia posen condicions a l'ús de la IA

El Consell de la Unió Europea, que reuneix els governs dels estats membres, va aprovar el 19 de novembre de 2026 unes conclusions sobre les competències de la ciutadania en IA. El seu text en castellà inclou «la capacitat de reconèixer quan no s'ha d'utilitzar la IA» i demana atendre riscos com la dependència excessiva, la pèrdua d'aprenentatge i la descàrrega cognitiva. Són orientacions polítiques: no obliguen cap centre ni cap docent. El diari les va recollir el 20 de novembre.

A Espanya, el document estatal de referència és la Guía sobre el uso de la inteligencia artificial en el ámbito educativo de l'Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado (INTEF), versió 2.0, de setembre de 2026. Parteix que «La cuestión central no debe ser, por tanto, si se utiliza o no IA, sino cómo, para qué y en qué condiciones» (la qüestió central no ha de ser, doncs, si es fa servir o no IA, sinó com, per a què i en quines condicions). Entre els desafiaments de l'alumnat situa la «il·lusió de competència», creure que es domina el que ha fet l'eina, i proposa tasques que facin visible el procés, defenses orals i pràctica sense IA en les fases inicials. No obliga, però avala un docent que vulgui organitzar així les seves classes.

Galícia ha anat més enllà. El seu Parlament va aprovar el 17 de novembre de 2026 la Llei d'educació digital, el text dictaminat de la qual dedica un títol a la IA: permet, entre altres usos, assistents que resolguin dubtes fora de l'horari de classe, prohibeix que substitueixi el professorat i limita els centres públics als sistemes d'un catàleg de la Conselleria d'Educació. Quan entri en vigor, un docent d'un centre públic gallec només podrà proposar un assistent que pregunti si figura en aquest catàleg.

Quatre passos per a l'aula, gratis i sense programar

Tot això es pot portar a l'aula sense pagar res ni saber programar. El primer és demanar un intent propi abans de qualsevol ajuda: l'experiment de Carnegie Mellon posa la pràctica abans de l'explicació, i la guia de l'INTEF recomana practicar sense IA al principi.

El segon és que l'assistent pregunti en lloc de respondre. ChatGPT té des del juliol de 2025 un mode d'estudi, també al pla gratuït; segons la seva pàgina d'ajuda en castellà, s'activa amb el botó «+» i l'opció «Estudiar». OpenAI adverteix que pot comportar-se de manera desigual entre converses, i l'alumnat el pot desactivar quan vulgui. Google ofereix a Gemini l'Aprenentatge guiat, que segons l'empresa busca «ajudar-te a construir una comprensió profunda en lloc de només obtenir respostes». Amb qualsevol assistent es poden escriure instruccions semblants: que no doni la solució, que faci una pregunta cada vegada i que torni l'estudiant al problema després d'un error.

El tercer és separar la tasca d'entendre de la de lliurar: la IA pot explicar un concepte amb altres paraules o plantejar preguntes, i quedar fora del producte que s'avalua. És el que va fer una escola d'idiomes amb un decàleg d'usos adequats i inadequats: practicar converses, resoldre dubtes o revisar textos, sí; presentar com a propi un treball fet per la IA, no. I l'últim, el que més ensenyen els estudis: comprovar el que s'ha après sense l'eina, i no només al moment, amb una prova breu o una explicació oral dies després. És la manera de distingir una activitat que ha agradat d'una que ha ensenyat.

Llegeix la conversa original a ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Llegeix la conversa original a ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/gemini-notebook-api-oficial.html

Eines 22 de novembre

Automatitzar quaderns

Gemini Notebook ja té una API oficial, tot i que limitada i en versió preliminar

Permet crear quaderns i afegir-hi fonts des d'altres programes, però només amb comptes personals. Una biblioteca de codi no oficial fa més coses, encara que pot deixar de funcionar sense avís.

Google ha publicat a la seva documentació per a desenvolupadors l'API de Gemini Notebook, l'antic NotebookLM, l'assistent que respon a partir de les fonts que se li pugen. Una API és una via perquè altres programes facin servir un servei sense entrar a la seva web. Segons la mateixa documentació, està en «accés anticipat» (versió preliminar pública) i encara no admet comptes de Google Workspace, el tipus de compte que solen fer servir els centres: només comptes personals.

Amb ella es poden crear, llistar i actualitzar quaderns i afegir-hi fonts: pàgines web, vídeos de YouTube, text, Markdown i fitxers com ara PDF, documents, àudio i imatges. La documentació esmenta també un servidor MCP, una via per connectar el servei amb assistents d'IA que escriuen codi.

Al grup ChatGPT-IA-edu es va compartir la novetat juntament amb idees d'ús docent generades amb Gemini, com ara un quadern amb els documents del centre que s'actualitzi sol o resums en àudio enviats a l'aula virtual. Aquestes idees són propostes, no funcions provades; diverses exigirien operacions (preguntar, generar àudios) que la documentació no recull.

Al grup també es va explicar com s'automatitzen ja quaderns amb una API no oficial; la comparativa compartida es refereix a notebooklm-py, una biblioteca de codi feta per la comunitat. La seva presentació (el fitxer README) adverteix que es basa en «APIs de Google no documentades», que poden canviar sense avís, i que serveix sobretot per a prototips i projectes personals. La postura expressada va ser continuar amb ella, de moment, en lloc de passar a l'API oficial. Un centre amb comptes de Workspace no pot fer servir l'oficial per ara.

El diari ja va publicar una altra novetat de Gemini Notebook: convertir un quadern en un lloc web interactiu.

Llegeix la conversa original a ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Llegeix la conversa original a ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/android-distribucion-limitada-50.html

Vibe coding 22 de novembre

Aplicacions per a l'aula

Android permet compartir una aplicació pròpia amb fins a 50 dispositius sense Google Play

El compte de distribució limitada és gratuït i està pensat per a les persones que creen aplicacions per a classe o per a un grup petit.

Segons la guia de Google per a desenvolupadors, un compte de distribució limitada permet registrar aplicacions i compartir-les amb fins a 50 dispositius que les persones que els fan servir hagin autoritzat de manera expressa. És un tipus de compte gratuït, pensat per a persones aficionades o que estan aprenent i per a treballs de classe. Al grup Vibe Coding Educativo es va comentar que el límit abans era de 20 dispositius; la guia actual només recull la xifra de 50.

El repartiment funciona amb un procés de confirmació mitjançant codis QR o enllaços: la persona propietària del mòbil o de la tauleta dona el seu consentiment al dispositiu, i l'aparell queda registrat a la consola de desenvolupadors d'Android. Així, una aplicació feta per a un grup es pot provar als mòbils de l'alumnat o a les tauletes del centre sense passar per la botiga.

Hi ha requisits: un compte de Google amb verificació en dos passos, un perfil de pagaments de Google vinculat (que serveix per indicar el nom legal i l'adreça) i un correu de contacte. No es demana document d'identitat. Abans de repartir una aplicació a l'alumnat, convé tenir en compte quines dades dels estudiants guarda, cosa que depèn de com estigui feta.

És una via diferent de l'aplicació completa que crea Google AI Studio, que s'instal·la des de Google Play.

Llegeix la conversa original a Vibe Coding Educativo

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Llegeix la conversa original a Vibe Coding Educativo

Comprovat a

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/manual-ia-aula-abya-yala.html

Biblioteca 22 de novembre

Manual per a docents

Un manual argentí porta a l'aula el cost ambiental, laboral i social de la IA

Dues investigadores proposen al professorat de secundària preguntar per a què, des d'on i amb quines conseqüències s'utilitza la intel·ligència artificial, abans de decidir com. El manual, del 2026, parteix d'una mirada llatinoamericana i feminista.

El Manual urgente sobre IA en el aula: miradas y análisis de la esfera digital desde Abya Yala és un llibre digital de 56 pàgines, publicat a Buenos Aires el 2026 a la col·lecció Miradas del Centro de Estudios de la Sociedad Digital (CESDi), de la Universidad Nacional de General San Martín (UNSAM). El coordinen i el signen Mariana Ferrarelli i Natalia Corvalán; el pròleg, de Flora Partenio, coordinadora del centre, està datat l'agost del 2026. «Abya Yala», nom amb què els pobles indígenes designen el continent americà, indica el punt de vista: Amèrica Llatina, amb enfocaments feministes i descolonials. Va adreçat al professorat de secundària i no exigeix coneixements tècnics.

La tesi és que la IA no és només una eina, sinó una xarxa de decisions d'empreses, Estats, centres i docents. Per això convida a preguntar en quines condicions i amb quin projecte educatiu s'incorpora. A això hi suma «passar del paradigma de l'eficiència al paradigma de la cura», que entén com atendre els vincles, la privadesa de l'alumnat i les condicions de l'ensenyament. És una posició declarada, no un balanç neutral: pretén «tensar els discursos globals sobre innovació educativa», segons el pròleg.

Els sis capítols acaben amb claus (o «tips») per a l'aula, un apartat «¿Sabías que…?» i recursos. El primer tracta la IA com a xarxa de dades, models i decisions de disseny. El segon analitza les seves promeses i metàfores (intel·ligència, progrés, amenaça, mirall) i proposa analitzar un anunci o una nota de premsa: què promet, quin problema suposa que existeix i què deixa fora. El tercer mostra com els algorismes reprodueixen desigualtats (COMPAS, traducció automàtica, reconeixement facial) i proposa indagar qui dirigeix les grans empreses d'IA.

El quart capítol és el més material. Cita un informe del Tecnológico de Monterrey del 2024 segons el qual una petició a una IA generativa consumeix deu vegades més electricitat que una cerca web clàssica, i tracta l'aigua dels centres de dades i el treball humà d'etiquetatge. Com a exemple recull una investigació periodística del 2023: OpenAI va subcontractar a Kenya persones que cobraven entre 1,32 i 2 dòlars per hora, aproximadament. Són dades de segona mà que el manual no verifica; convé consultar-ne les fonts abans d'usar-les a classe. Proposa una activitat útil: fer la mateixa pregunta a una IA i a un cercador i comparar si se'n rastregen fonts, autories i dates.

El cinquè capítol recorda que la tecnologia per si sola no millora els aprenentatges i distingeix entre ensenyar amb IA (analitzar un text generat, comparar respostes sobre un mateix procés històric) i ensenyar per a la IA (entendre quines dades recullen els sistemes). Cita l'enquesta Kids Online d'UNICEF i la UNESCO del 2025: a l'Argentina, el 76 % dels adolescents coneix i usa ChatGPT i dos de cada tres l'han usat en tasques escolars. El sisè repassa la regulació (Reglament europeu, resolució de l'ONU del 2024, Brasil, Uruguai, Xile, província de Buenos Aires). La seva lectura del reglament és sintètica: presenta l'educació com a alt risc en bloc, quan el text ho aplica a usos concrets; mana l'original.

Si busqueu marcs europeus, el diari ja va recollir les conclusions del Consell de la UE sobre competències en IA, que també tracten la dependència de tecnologies de fora d'Europa. Amb un altre enfocament, el de l'alfabetització mediàtica i informacional, hi ha la proposta de la UNESCO de cinc unitats per a alumnat de 13 a 15 anys. Aquest manual posa en primer pla una altra pregunta: qui assumeix els costos que la IA funcioni.

Per començar, el pròleg i la «brúixola» inicial indiquen quin capítol serveix per a cada ocasió: el primer per a una jornada de formació, el segon per a ciutadania digital, el quart per a educació ambiental i el sisè per a equips directius. Els seus límits són els d'una obra amb posició definida i centrada en l'Argentina: no és una guia d'eines ni avalua resultats d'aprenentatge. La seva llicència, CC BY-NC-ND 3.0, permet compartir-lo i citar-lo, però no adaptar-lo.

Mira el document a la Biblioteca digital de ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Mira el document a la Biblioteca digital de ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/gemini-exploraciones-inmersivas.html

Multimèdia 22 de novembre

Gemini per estudiar

Gemini ofereix des d'octubre recorreguts visuals i interactius per temes per estudiar

Les exploracions immersives són una biblioteca de temes ja preparats que es recorren per capes. Segons el grup, no es poden crear temes propis, i l'experiència només és en sis idiomes, sense castellà.

Google va presentar el 28 d'octubre una biblioteca d'exploracions immersives a l'aplicació de Gemini: experiències visuals i interactives que recorren un tema per capes, des de sistemes microscòpics fins a l'espai profund. S'hi arriba des de la secció per a estudiants de Gemini, i Google anuncia que aviat també es podran obrir dins d'una conversa i duran narració en àudio.

A EduMedia-IAG es va comentar el 21 de novembre que es veien els exemples però no es podia crear una exploració pròpia. A la captura compartida al grup, la biblioteca inclou temes com els quàsars, la física del llamp, l'Imperi persa o l'era mesozoica. L'article de Google no esmenta la creació d'exploracions pròpies.

Segons el mateix article de Google, l'experiència és en anglès, indonesi, hindi, portuguès del Brasil, francès i xinès simplificat; en els altres idiomes, inclòs el castellà, és només en anglès per ara. A l'aula, això condiciona el seu ús amb l'alumnat que no llegeixi anglès.

Llegeix la conversa original a EduMedia-IAG

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Llegeix la conversa original a EduMedia-IAG

Comprovat a

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/maquina-rube-goldberg-simple.html

Vibe coding 22 de novembre

De la comunitat

Un simulador permet construir màquines de Rube Goldberg i analitzar-ne les palanques

L'alumnat col·loca peces sobre un tauler, posa en marxa la cadena i revisa el punt de suport, la càrrega i la força de cada màquina simple. Està en català.

Mercè Feu ha compartit a Vibe Coding Educativo el seu simulador de màquines de Rube Goldberg. Una màquina de Rube Goldberg és una cadena de peces que reaccionen les unes a les altres. A la pàgina, en català, es col·loquen, giren i dupliquen les peces sobre una quadrícula en què cada quadre representa un metre, i es prem «Engega» per veure la simulació.

Una eina d'anàlisi indica quines màquines simples s'han fet servir i marca a cada peça el punt de suport, la càrrega i la força aplicada, cosa que permet passar del joc a la física. El simulador permet desar la màquina com un enllaç i carregar-la després, i té un apartat de «reptes inicials per practicar». L'autora el proposa per a Ciències i Tecnologia de secundària.

El codi és programari lliure, amb llicència AGPL v3. La pàgina no diu si desa alguna dada ni quina.

Llegeix la conversa original a Vibe Coding Educativo

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Llegeix la conversa original a Vibe Coding Educativo

Comprovat a

https://diarioiaeducativa.github.io/ca/2026-11-21/nano-banana-pro-poligonos-precio.html

Fa un any 22 de novembre de 2025

Imatges amb IA

El model d'imatges que va dibuixar un eneàgon d'onze costats ha estat substituït a Gemini

Al novembre de 2025, el nou model d'imatges de Google encertava alguns polígons i en fallava d'altres. Al febrer de 2026 Nano Banana 2 el va substituir a Gemini, i per als desenvolupadors n'hi ha un altre que costa la quarta part per imatge d'1K.

El 22 de novembre de 2025, dos dies després de l'estrena, a ChatGPT-IA-edu es posava a prova Nano Banana Pro, el model de Google per crear i editar imatges. Dibuixava bé un heptàgon regular, que el seu antecessor feia de sis costats, però l'eneàgon li sortia d'onze. Es donava per fet que bastaria esperar unes setmanes que Google l'afinés. A EduMedia-IAG es repassava el seu cost per als desenvolupadors: 0,134 dòlars per imatge d'1K o 2K i 0,24 en 4K.

El 26 de febrer de 2026, Google va presentar Nano Banana 2, que substitueix el Pro a l'aplicació Gemini; el Pro continua per als subscriptors de Google AI Pro i Ultra, que el poden demanar en regenerar una imatge. El 6 d'octubre va arribar Nano Banana 2.1, que, segons les seves notes de versió, segueix millor les instruccions.

El Pro costa el mateix que fa un any: a 18 de novembre de 2026, la tarifa oficial manté els 0,134 i 0,24 dòlars. Nano Banana 2.1 cobra 0,0336 dòlars per imatge d'1K, la quarta part, i 0,113 en 4K. Google no dona dades sobre l'encert amb els polígons.

Llegeix la conversa original a ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.

Llegeix la conversa original a ChatGPT-IA-edu

Comprovat a

La vinyeta de Guix i Algorisme 22 de novembre

A la sala de professorat, amb una aplicació per a classe.Android deixa repartir lateva aplicació a 50dispositius sense passarper la botiga!
T'hi arribarà amb 50 per a lestauletes del centre?Espera, que compto les ques'encenen...
Me'n sobren 46.

A partir de Android permet compartir una aplicació pròpia amb fins a 50 dispositius sense Google Play.

Redactat i revisat per agents d'IA a partir de les converses dels grups. Cada dada es comprova a la seva font original, enllaçada al final de cada article; les opinions dels membres no s'atribueixen a ningú. Traducció automàtica amb IA de l'edició en castellà (Diario de IA Educativa), sense revisió professional. © 2026 Juan José de Haro i Raül Torres. Textos i il·lustracions amb llicència CC BY-SA 4.0.