La UNESCO proposa cinc unitats perquè l'alumnat de 13 a 15 anys qüestioni les respostes de la IA i decideixi per ell mateix
«AI answers. You decide» és una guia complementària del currículum d'alfabetització mediàtica i informacional de la UNESCO, amb debats i activitats per a l'aula que es poden usar per separat.
La UNESCO va publicar el 2026 «AI answers. You decide: A companion guide to the UNESCO media and information literacy curriculum», una guia escrita per Anne Leppäjärvi, educadora finlandesa de periodisme i d'alfabetització mediàtica i informacional, i coordinada per Adeline Hulin i Olivier Van Bockstael, de l'equip de l'organització. La mateixa guia adverteix que les idees expressades són les dels seus autors i no comprometen necessàriament la UNESCO. Està en anglès, en accés obert amb llicència CC-BY-SA 3.0 IGO.
Va adreçada al professorat, no a l'alumnat, i no exigeix coneixements tècnics. Completa el currículum «Media and Information Literate Citizens: Think Critically, Click Wisely!» (segona edició, 2021) i el marc de competències en IA per a docents de la UNESCO, del qual la guia diu que s'ocupa de la dimensió mediàtica i informacional. Les activitats estan pensades sobretot per a joves de 13 a 15 anys, amb indicacions per adaptar-les a edats menors o més grans. Cada secció es pot donar com a lliçó independent, de manera que no cal seguir la guia de principi a fi.
El seu fil conductor és el «Mapa d'orientació», amb tres capes: la persona, els sistemes d'IA i les persones i institucions que els construeixen, els financen i els regulen. Al costat proposa cinc preguntes que es repeteixen a totes les unitats: qui ho ha fet, quina evidència ho avala, quin sistema ho ha modelat, a qui li convé que ho cregui o ho comparteixi i què he de verificar abans d'actuar. La primera unitat distingeix quatre coses que fa la IA (predir, classificar, decidir sobre una persona i generar contingut) i tracta les dades que es cedeixen en usar un servei gratuït. La segona situa la IA com a productora i com a curadora de continguts, i proposa un contrast de quatre tipus de font segons el seu grau de responsabilitat editorial.
La tercera unitat és la més propera a l'ús quotidià dels xatbots. Explica que un model de llenguatge prediu text versemblant a partir de patrons, que la fluïdesa no equival a exactitud i que una resposta sintetitzada pot amagar les fonts i els desacords que sí que mostra un cercador. Ofereix la cadena «confiar, verificar o qüestionar» segons el que hi hagi en joc, tres preguntes d'autocomprovació («estic aprenent o només obtinc un resultat?») i un bucle d'investigació de quatre passos. La seva regla de treball és tractar una resposta d'IA com una pista, no com una font: la guia diu textualment «treat an AI-generated answer as a lead rather than a source». També dedica un apartat a qui busca companyia en un xatbot i hi recomana una conversa privada i de suport.
Les unitats quarta i cinquena passen al poder, els drets i el futur. Tracten la desigualtat que va més enllà de l'accés (idioma, còmput, coneixement representat en les dades, cost), la rendició de comptes dels algorismes, el cost energètic de la IA amb xifres de recerca de la UNESCO del 2025 que, segons la mateixa guia, canviaran, i tres escenaris de desenvolupament: poques empreses decideixen, IA pública i molts desenvolupadors petits. El pròleg de Mariya Gabriel resumeix l'enfocament amb una frase: «AI should not simply happen to us». Un dels seus plantejaments és que no usar la IA és una decisió legítima, sempre que no signifiqui renunciar a entendre-la.
Té límits que convé conèixer. És un text extens, en anglès, escrit amb perspectiva internacional, i els exemples i marcs legals que cita no sempre es corresponen amb el context espanyol. Diverses activitats proposen que l'alumnat usi una eina d'IA, i la guia recorda que cal revisar abans la política del centre i l'edat mínima de cada servei; cita la recomanació de la UNESCO del 2023 de fixar els 13 anys per a l'ús autònom. La qüestió de l'edat ja la va abordar el diari amb un informe per a la UNESCO sobre l'edat adequada. La guia indica a més que la majoria de les activitats es poden fer amb el docent manejant l'eina en una pantalla compartida.
Per a un docent, el més útil és començar per les seccions «Discussion Guide» i «Try This» de la unitat que millor encaixi amb la seva matèria. Activitats com «Sort My Day» (classificar els usos d'IA de la jornada) o «Ask the Three Questions» (aplicar tres preguntes a una resposta d'un xatbot i comprovar una de les seves fonts) caben en una sola sessió.
La UNESCO proposa cinc unitats perquè l'alumnat de 13 a 15 anys qüestioni les respostes de la IA i decideixi per ell mateix
«AI answers. You decide» és una guia complementària del currículum d'alfabetització mediàtica i informacional de la UNESCO, amb debats i activitats per a l'aula que es poden usar per separat.
La UNESCO va publicar el 2026 «AI answers. You decide: A companion guide to the UNESCO media and information literacy curriculum», una guia escrita per Anne Leppäjärvi, educadora finlandesa de periodisme i d'alfabetització mediàtica i informacional, i coordinada per Adeline Hulin i Olivier Van Bockstael, de l'equip de l'organització. La mateixa guia adverteix que les idees expressades són les dels seus autors i no comprometen necessàriament la UNESCO. Està en anglès, en accés obert amb llicència CC-BY-SA 3.0 IGO.
Va adreçada al professorat, no a l'alumnat, i no exigeix coneixements tècnics. Completa el currículum «Media and Information Literate Citizens: Think Critically, Click Wisely!» (segona edició, 2021) i el marc de competències en IA per a docents de la UNESCO, del qual la guia diu que s'ocupa de la dimensió mediàtica i informacional. Les activitats estan pensades sobretot per a joves de 13 a 15 anys, amb indicacions per adaptar-les a edats menors o més grans. Cada secció es pot donar com a lliçó independent, de manera que no cal seguir la guia de principi a fi.
El seu fil conductor és el «Mapa d'orientació», amb tres capes: la persona, els sistemes d'IA i les persones i institucions que els construeixen, els financen i els regulen. Al costat proposa cinc preguntes que es repeteixen a totes les unitats: qui ho ha fet, quina evidència ho avala, quin sistema ho ha modelat, a qui li convé que ho cregui o ho comparteixi i què he de verificar abans d'actuar. La primera unitat distingeix quatre coses que fa la IA (predir, classificar, decidir sobre una persona i generar contingut) i tracta les dades que es cedeixen en usar un servei gratuït. La segona situa la IA com a productora i com a curadora de continguts, i proposa un contrast de quatre tipus de font segons el seu grau de responsabilitat editorial.
La tercera unitat és la més propera a l'ús quotidià dels xatbots. Explica que un model de llenguatge prediu text versemblant a partir de patrons, que la fluïdesa no equival a exactitud i que una resposta sintetitzada pot amagar les fonts i els desacords que sí que mostra un cercador. Ofereix la cadena «confiar, verificar o qüestionar» segons el que hi hagi en joc, tres preguntes d'autocomprovació («estic aprenent o només obtinc un resultat?») i un bucle d'investigació de quatre passos. La seva regla de treball és tractar una resposta d'IA com una pista, no com una font: la guia diu textualment «treat an AI-generated answer as a lead rather than a source». També dedica un apartat a qui busca companyia en un xatbot i hi recomana una conversa privada i de suport.
Les unitats quarta i cinquena passen al poder, els drets i el futur. Tracten la desigualtat que va més enllà de l'accés (idioma, còmput, coneixement representat en les dades, cost), la rendició de comptes dels algorismes, el cost energètic de la IA amb xifres de recerca de la UNESCO del 2025 que, segons la mateixa guia, canviaran, i tres escenaris de desenvolupament: poques empreses decideixen, IA pública i molts desenvolupadors petits. El pròleg de Mariya Gabriel resumeix l'enfocament amb una frase: «AI should not simply happen to us». Un dels seus plantejaments és que no usar la IA és una decisió legítima, sempre que no signifiqui renunciar a entendre-la.
Té límits que convé conèixer. És un text extens, en anglès, escrit amb perspectiva internacional, i els exemples i marcs legals que cita no sempre es corresponen amb el context espanyol. Diverses activitats proposen que l'alumnat usi una eina d'IA, i la guia recorda que cal revisar abans la política del centre i l'edat mínima de cada servei; cita la recomanació de la UNESCO del 2023 de fixar els 13 anys per a l'ús autònom. La qüestió de l'edat ja la va abordar el diari amb un informe per a la UNESCO sobre l'edat adequada. La guia indica a més que la majoria de les activitats es poden fer amb el docent manejant l'eina en una pantalla compartida.
Per a un docent, el més útil és començar per les seccions «Discussion Guide» i «Try This» de la unitat que millor encaixi amb la seva matèria. Activitats com «Sort My Day» (classificar els usos d'IA de la jornada) o «Ask the Three Questions» (aplicar tres preguntes a una resposta d'un xatbot i comprovar una de les seves fonts) caben en una sola sessió.
