Un informe per a la UNESCO proposa substituir «A quina edat?» per «Per a què i amb quina evidència?» a l'hora d'usar IA a l'aula

«Is there a right age for AI in education? Deciding whether AI is age-appropriate and why» és un informe de recerca signat per Sonia Livingstone, Kim R. Sylwander, Sandra El Gemayel i Ayça Atabey, publicat per la UNESCO el 2026. Livingstone, catedràtica de Psicologia Social al Departament de Mitjans i Comunicació de la London School of Economics, el va presentar a la Digital Learning Week de la UNESCO i va publicar un resum al blog Media@LSE el 22 de setembre del 2026. Segons aquest resum, el text es va elaborar per donar suport a notes de política sobre la governança de la IA en educació. Convé advertir que aquest article es basa en el resum de l'autora i en la fitxa de la biblioteca, perquè el text complet no s'ha pogut obrir al repositori de la UNESCO.

La tesi és que no existeix una única edat correcta, perquè el desenvolupament infantil és variable i depèn del context. D'aquí que es proposi canviar la pregunta «A quina edat?» per «Per a què, en quines condicions i amb quina evidència?», formulació que recull també la fitxa de la biblioteca. Livingstone demana que les decisions parteixin del desenvolupament infantil i d'uns objectius educatius clars; sense això, adverteix, els ministeris d'educació corren el risc d'adoptar decisions sense fonament. Distingeix a més entre ensenyar sobre la IA, és a dir, l'alfabetització en IA, que considera prioritària des d'edats primerenques, i usar la IA per ensenyar, un àmbit en què sosté que hi ha poca evidència. Com a punt de partida davant d'aquesta incertesa, escriu que «the precautionary principle is a reasonable starting point».

El resum aporta algunes dades. El panel científic internacional independent sobre IA de l'ONU va buscar evidència sobre els efectes de la IA en la societat, inclosa l'educació, i en va trobar poca sobre els beneficis i més sobre els riscos. En la recerca Rights.AI, feta a Kenya, el Brasil, l'Índia i Tailàndia, els infants usaven la IA, sovint sense supervisió, per informar-se, crear, divertir-se i demanar consell. Als Estats Units, el 73 % dels adolescents va dir que mai no havia parlat amb cap docent sobre què és la IA i com funciona. L'autora esmenta també riscos de privadesa i els canvis no anunciats en les eines que usen els centres, i recorda que hi ha restriccions per edat a llocs com Noruega, Nova York o Califòrnia.

A la biblioteca el document conviu amb altres que aborden la infància i la IA des d'angles diferents. L'informe del Fòrum Econòmic Mundial sobre seguretat i benestar infantil (el seu article) coincideix que l'edat, per si sola, no és prou com a criteri, tot i que s'adreça sobretot a qui dissenya i desplega sistemes. Segons la fitxa del mateix missatge, el text es va presentar a la Digital Learning Week de la UNESCO, on es van publicar altres documents, entre els quals «The Algorithm in the Room» (a la biblioteca).

Per a un docent, el valor és en el canvi de pregunta més que en una norma: abans d'introduir una eina, convé saber quina finalitat educativa té, quina evidència la respalda i si es tracta d'ensenyar sobre la IA o d'ensenyar amb ella. El límit és que, per la seva pròpia tesi, no ofereix cap llindar que es pugui aplicar sense més en un reglament de centre. Com a lectura inicial, el resum de Media@LSE és breu i enllaça amb l'informe complet.