Catalunya fixa en 45 orientacions quins usos de la IA promoure i quins limitar als centres educatius

El Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya va publicar el setembre de 2026, en primera edició, les Orientacions per a l’ús de la intel·ligència artificial als centres educatius, elaborades per la seva Direcció General de Currículum i Desenvolupament Professional. Actualitza el document de 2024 La intel·ligència artificial en l’educació. El va redactar un grup de treball intern entre abril i juny de 2026 i el va revisar un grup de persones expertes de l'administració, la universitat, la inspecció, la protecció de dades, les direccions de centre i la docència. Té unes setanta pàgines. El mateix text declara que es van fer servir models d'IA per revisar esborranys i redactar els exemples d'un annex.

La guia parteix que l'alumnat ja fa servir la IA per estudiar i fer deures. En les seves paraules, la qüestió és “no és si la IA ha d’entrar a les aules o no, sinó com volem que hi entri”. Justifica la seva prudència amb cinc raons: la IA resol bona part de les activitats, els detectors de text generat no donen prou garanties (sobretot fora de l'anglès), la IA general no està pensada per aprendre, l'evidència disponible és limitada però apunta riscos si s'usa sense guia, i no hi ha una IA pública europea de referència, mentre que la legislació nord-americana (CLOUD Act, FISA) posa en dubte la protecció real de les dades.

El nucli són 45 orientacions numerades (OIA-01 a OIA-45), per àmbit: centre, docents, serveis educatius, personal de suport i famílies. L'alumnat menor de 14 anys no hauria de fer servir IA de propòsit general de manera autònoma; si s'hi treballa, la maneja el docent. Entre els 14 i els 18 anys es recomana l'autorització familiar, tot i que la base jurídica sigui la missió d'interès públic, i la interacció directa de l'alumnat se situa a partir del segon trimestre de 3r d'ESO. També es demana desactivar l'entrenament i la memòria persistent, evitar la IA agèntica, no introduir dades personals i aprovar a cada centre un marc d'ús amb registre d'eines.

La part pedagògica és la més útil per a l'aula. Demana al docent mantenir el lideratge, verificar el que genera la IA, declarar el seu propi ús amb una escala comuna i dissenyar activitats que exigeixin interpretació i posicionament personal. En avaluació, la IA no ha de qualificar ni determinar el grau d'assoliment, perquè es considera un ús d'alt risc segons el Reglament europeu d'IA; sí que pot ajudar a crear instruments, corregir respostes inequívoques o detectar errors comuns amb dades pseudonimitzades. Sobre els detectors conclou que són desaconsellables: “els millors detectors continuen sent les persones”.

Dins de la biblioteca, el text es recolza en marcs ja recollits: DigComp 3.0, el marc de competències de la UNESCO per a docents i el document del mateix departament sobre competència digital docent en IA, l'etapa bàsica del qual exigeix com a condició prèvia. Cita com a orientacions estatals la guia de l'INTEF de 2024; la biblioteca recull la seva versió 2. L'edat d'ús és també el tema del document sobre si existeix una edat adequada per utilitzar IA en l'educació. La guia Tecnologies educatives al servei de l’aprenentatge: Educació bàsica, publicada el mateix mes, la cita en la seva bibliografia.

Convé llegir-lo amb els seus límits: són orientacions, no normes, i cada centre les ha d'adaptar; diversos apartats remeten a pàgines externes que no són al PDF; i el text admet que l'evidència és limitada i la tecnologia canvia de pressa. El que és transferible fora de Catalunya són els criteris, no els tràmits. Un bon punt de partida són els annexos 1 a 3, infografies d'una pàgina amb orientacions generals, per a l'alumnat i per a les famílies, i després les orientacions OIA-28 i OIA-36 a OIA-38 sobre ús pedagògic i avaluació. L'annex 4 ofereix quatre analogies (bàsquet, ball, rap, videojoc) per explicar per què continua valent la pena aprendre.