El Fòrum Econòmic Mundial fixa set pràctiques perquè la IA sigui segura per a la infància sense tancar-li l'accés a l'aprenentatge

«Children's Safety and Well-Being in the Age of AI: Best Practices and Incentives» és un white paper del Fòrum Econòmic Mundial (WEF) datat el setembre del 2026. Neix de la Global Coalition for Digital Safety, una iniciativa del mateix Fòrum, i el pròleg el signen Agustina Callegari, responsable d'iniciatives de governança tecnològica, i Cathy Li, directora del Centre per a l'Excel·lència en IA. L'avís legal aclareix que les conclusions són fruit d'un procés col·laboratiu i no representen necessàriament l'opinió del Fòrum ni dels seus membres, i que es van usar eines d'IA generativa com a suport en la redacció, amb revisió de les persones autores.

No és una guia per a l'aula. S'adreça a qui modela l'experiència infantil amb la IA: desenvolupadors i proveïdors de models, botigues d'aplicacions, reguladors, famílies i també educadors. Defineix «infant» com tota persona menor de 18 anys, segons la Convenció sobre els Drets de l'Infant, i adverteix que és una categoria legal i no un perfil de desenvolupament. D'aquí la seva tesi central: no existeix un model vàlid per a tots els casos («There is no one-size-fits-all model»), i la resposta no es pot reduir a prohibicions generals ni a barreres d'edat.

El document sosté que l'edat, per si sola, no fa segur un servei. La verificació d'edat és útil per aplicar salvaguardes diferenciades, però no determina la maduresa, la moderació ni la reparació del dany. Tampoc no accepta que les restriccions àmplies siguin gratuïtes: poden bloquejar beneficis, restar oportunitats d'adquirir habilitats i empènyer la infància cap a serveis menys controlats. Assenyala, a més, que la IA generativa i l'agèntica canvien la naturalesa de la interacció, perquè poden mantenir intercanvis continus, recordar, personalitzar i actuar amb autonomia, i que el llenguatge humanitzat pot portar els menors a sobreestimar la comprensió o la cura del sistema.

Les set pràctiques que proposa per a les organitzacions són: dissenyar per a la seguretat, l'edat i el desenvolupament; afavorir l'ús beneficiós preservant el propi criteri i les relacions humanes; prevenir continguts, conductes i interaccions nocives, inclosa l'explotació sexual infantil i la manipulació mediada per IA; protegir la privadesa, la dignitat i la comprensió informada; enfortir l'aprenentatge, la resiliència i el pensament crític; establir responsabilitat, supervisió humana i millora contínua; i promoure la inclusió, la participació infantil i la responsabilitat compartida. Entre les capacitats de control que esmenta per als menors hi ha reduir, aturar temporalment o desactivar una funció d'IA, rebutjar la memòria o la reutilització de converses i demanar una altra explicació.

Per a l'àmbit educatiu interessa especialment la seva idea d'aprenentatge: l'exposició no crea competència, i l'ús de la IA «should not systematically displace the effort, feedback, discussion, play and social learning through which children build durable knowledge and skills». Planteja també que la prova d'una eina és relacional: si ajuda la persona menor a tornar a les persones, activitats i decisions amb més confiança, o si el seu disseny es prioritza a si mateix com a relació preferida.

La tercera part, sobre incentius, és la que distingeix el document. Parteix que la protecció no s'implantarà de manera constant si resulta costosa o poc rendible, i proposa una cartera de mesures: informes de seguretat comparables, requisits de contractació i distribució, senyals financers i d'assegurances, infraestructura compartida de proves, reforç de la capacitat dels governs, canals segurs de divulgació responsable i responsabilitat interna lligada a resultats mesurables en la infància. Els autors reconeixen que es tracta d'una base compartida i no d'un estàndard tècnic tancat, i que l'evidència sobre efectes a mitjà i llarg termini és encara limitada.

A la biblioteca té relació temàtica amb l'informe per a la UNESCO sobre l'edat adequada per a la IA (el seu article) i amb la revisió narrativa «Inteligencia artificial y derechos del niño» (a la biblioteca). Un docent o un equip directiu pot usar-lo com a llista de criteris a l'hora d'avaluar o contractar eines: quins controls té l'alumnat, quines dades es conserven, què passa quan alguna cosa va malament. Convé començar per la introducció i el primer capítol (pàgines 5 a 10), que defineixen l'objectiu i els reptes, i continuar per l'apartat sobre aprenentatge i pensament crític del segon (pàgina 16).