Catalunya ofereix criteris per decidir quan una tecnologia aporta valor a primària i ESO, i situa la IA a 4t

El Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya va publicar el setembre de 2026, en primera edició, Tecnologies educatives al servei de l’aprenentatge: Educació bàsica, elaborada per la seva Direcció General de Currículum i Desenvolupament Professional. Són unes trenta pàgines en català amb llicència CC BY 4.0, adreçades als equips docents de primària i ESO. No és una guia d'IA: és un marc general sobre l'ús pedagògic de la tecnologia, en el context del Pla de digitalització responsable i del currículum català (Decret 175/2022). La IA es tracta sobretot en un apartat, el dedicat a 4t d'ESO.

El punt de partida és que la competència digital és transversal: “La competència digital és una competència transversal que contribueix a l’assoliment de totes les competències”. La guia la desglossa en cinc competències específiques: alfabetització informacional, creació de continguts, participació i col·laboració en línia, ús segur, saludable i responsable, i desenvolupament de solucions digitals. Insisteix que no són blocs independents, i posa l'exemple d'una investigació que pot activar alhora la cerca crítica, l'elaboració d'un informe, el treball col·laboratiu, la citació de fonts i la protecció de dades.

El més aprofitable és la taula de criteris pedagògics, que converteix nou criteris en preguntes de decisió: quin aprenentatge es vol promoure, què permet fer la tecnologia que seria difícil, menys ric o menys inclusiu sense ella, si deixa veure el procés i no només el producte, com facilita la col·laboració, quines barreres d'accés redueix, quins riscos i quant temps d'ús cal gestionar i quina evidència mostrarà allò après. Una segona taula descriu vuit processos d'aprenentatge (investigar, representar el pensament, crear, col·laborar, personalitzar, programar, documentar, participar com a ciutadania digital) i el valor que la tecnologia aporta a cadascun. La conclusió ho resumeix així: “El criteri fonamental és utilitzar la tecnologia amb qualitat educativa.”

La progressió per etapes és gradual. En el primer cicle de primària l'ús ha de ser puntual, guiat i breu, i en tota l'etapa no ha de substituir la lectura, l'escriptura manual, el càlcul, la conversa ni el joc; en sisè es demana atenció específica al tancament d'etapa. A l'ESO es plantegen problemes reals i interdisciplinaris i s'afirma que el major grau d'autonomia requereix un equip per alumne, en continuïtat amb el model de 6è de primària. Cada etapa té una taula amb grau d'autonomia i pràctiques digitals d'exemple.

A 4t d'ESO la guia diu que l'alumnat ja es pot iniciar en eines d'IA “d’acord amb les orientacions” del departament, amb mediació docent. Aconsella fer-la servir després que l'alumnat hagi pensat o elaborat una primera producció, i no quan substitueixi el procés, quan calguin evidències del treball autònom o quan manquin coneixements previs per validar les respostes. És gairebé la mateixa formulació de les Orientacions per a l’ús de la intel·ligència artificial als centres educatius, que la bibliografia cita i que a més fixen el llindar dels 14 anys i el segon trimestre de 3r d'ESO. El text es recolza també en DigComp 3.0 per al benestar digital.

L'apartat de benestar digital parteix de la definició del Consell de la Unió Europea i proposa set dimensions (física, cognitiva, emocional, social, seguretat, inclusió i equitat, i apoderament), cadascuna amb accions per a centre i docent. Tanca amb vuit criteris per seleccionar recursos, com ara pertinència pedagògica, accessibilitat, seguretat i privacitat o qualitat dels continguts. Com a límits, és una orientació general: no aporta dades ni estudis, no recomana eines concretes i deixa els acords de detall a cada centre. A un docent li serveix per fer servir les taules de criteris i de selecció com a llista de comprovació en una reunió de cicle, i l'apartat 4.2.2 si treballa amb 4t d'ESO.