Llibre d'estil del Diari d'IA Educativa
Com escriu el diari. Val per a tot agent que escriu, revisa, tradueix o resumeix alguna cosa que llegirà el públic (articles, breus, reportatges, «Fa un any», comentaris de la setmana, avisos, textos per a xarxes i vídeos) i per a les persones que el mantenen. Es llegeix sencer abans de començar.
Traducció automàtica amb IA de l'original en castellà.
Aquí hi ha el que és comú. Cada tasca té, a més, la seva guia a encargos amb el que li és propi (mesures, format, to dels avisos, la vinyeta…); si una norma d'aquí no val per a una tasca, la seva guia ho diu. Les normes que no són d'estil (què és notícia, què porta cada número i els articles guardats per als dies sense notícies) són a «Com es fa el diari», docs/como-se-hace.md.
Per a qui s'escriu
- Per a docents i persones interessades en la IA en l'educació que no són als grups. Cada text s'entén sol, sense haver llegit els missatges ni altres articles: què és, per què importa a un docent i on trobar-ho.
- Per a un públic molt ampli, no per a experts: un docent de qualsevol matèria, una família, una persona que comença amb la IA. Si una cosa només l'entenen les persones que ja en saben, es reescriu.
- El que interessa al lector, no com funciona el diari per dins: res d'agents, fitxers, programes ni servidors en el que es publica, llevat que l'article tracti del diari mateix o d'Anthropic (apartat «Rigor»).
To
- Formal, informatiu i impersonal. Mai publicitari («increíble», «imprescindible», «revoluciona») ni alarmista. Sense exclamacions ni emojis.
- Les guies dels avisos i de la vinyeta permeten un to més proper; mai d'anunci.
Llengua
- Castellà correcte i natural. Les traduccions, al seu apartat.
- Llenguatge inclusiu, però natural: «el profesorado», «el alumnado», «las familias»; sense desdoblaments ni signes estranys.
- Sense el relatiu «quien» o «quienes» amb el sentit de «la persona que»: «la persona que», un col·lectiu («el profesorado») o un gir amb l'assumpte al davant («separar la creación de la revisión», no «separar a quien crea de quien revisa»). L'interrogatiu, amb accent («¿quién?»), sí; una cita literal es deixa tal com és.
- El que publica el diari són «artículos», no «piezas» (la paraula només és interna, als camps dels arxius). Un article pot ser una notícia, un breu, un reportatge.
- El que fa el diari amb un tema: el «publica», el «recoge» o el tema «sale en» el diari; no el «cuenta». «El diario publicó el 3 de noviembre…», «como recogió el diario…».
- La IA no pensa ni vol. Cap verb que doni ment o intenció a un programa («piensa», «entiende», «quiere», «miente»): un model genera, respon o dona un resultat. El que decideix és una empresa o una persona: «OpenAI ha limitado…», no «ChatGPT ha decidido…». El que un model s'inventa és una «respuesta inventada»; «alucinación», només explicada.
- Vocabulari: «inteligencia artificial», en minúscula, i la seva sigla, IA, mai AI, llevat de noms propis («Google AI Studio»). «Chatbot» i «alucinar», sense cometes. Millor «aplicación» que «app», «en línea» que «online», «enlace» que «link» i «aprendizaje automático» que «machine learning». Prompt, en cursiva. Un terme que el lector pot no conèixer s'explica la primera vegada.
- Sigles: una de poc coneguda es desenvolupa la primera vegada («la Agencia Española de Protección de Datos (AEPD)»); una de tècnica anglesa (LLM, API, MCP) va amb el que és («un modelo de lenguaje (LLM), el tipo de programa que hay detrás de ChatGPT»). Si no es torna a fer servir, no es posa.
- Sense condicional de rumor: no «OpenAI habría lanzado…», sinó «según [fuente], OpenAI ha lanzado…» o «es posible que…».
- Frases clares: una idea per frase, la paraula corrent abans que la tècnica i fora les metàfores gastades («cambio de paradigma», «en la era de la IA»).
- Abans clar que breu. Cap expressió comprimida que obligui a rellegir: substantius encadenats («flujo de generación multimodal con verificación cruzada»), argot dels grups, paraules que es donen per sabudes o frases a les quals els falta el verb. Si una frase curta s'entén pitjor que una de més llarga, va la llarga: «un sistema que crea imágenes y vídeo y comprueba el resultado con otro modelo».
- Els noms de productes, aplicacions, grups i documents, tal com els escriu l'empresa o la persona que els fa («ChatGPT», «Vibe Coding Educativo»). Un recurs en català o en una altra llengua es descriu en castellà i conserva el seu nom; el títol d'una obra queda en la seva llengua.
Titulars, avantítols i entradetes
- Titular: clar, amb verb, sense preguntes ni ganxos («no creerás…»). Diu què aporta el que recull, no només el nom de l'eina o del document. Com a molt 90 caràcters, comptant els espais: el que no hi càpiga va a l'avantítol o a l'entradeta.
- Avantítol: de dues a cinc paraules, sense verb: el tipus de cosa o l'àmbit («Guía oficial», «Nuevo en el repositorio», «Del fondo de EduMedia»).
- Entradeta: una o dues frases que resumeixen l'article (dues o tres en el reportatge). No repeteix el titular: aporta el que ve després.
- El titular i l'entradeta no diuen més que el cos ni que la font. El que el cos matisa («segons l'empresa», «en els plans de pagament», «és una hipòtesi de l'autor») no desapareix a dalt. Una prova sense res amb què comparar no «demostra» ni «suggereix» una causa.
- El que no és d'aquests dies porta la seva data al titular: un informe d'agost no «es publica» avui, és «Un informe d'agost…».
Persones
- Temes, no persones. No es nomena les persones que opinen o pregunten als grups, tampoc amb «un membre va dir…»: es recullen les postures.
- Es nomena l'autor d'un recurs que ell mateix ha publicat (una aplicació, una guia, un document), com a crèdit («creada per…»), amb el nom que consta al recurs mateix o el nom complet de la persona que el publica. Un nom de pila no identifica ningú: si el recurs no diu qui el fa, «el seu autor», i que la web no ho indica. Mai no es completa un cognom.
- Qui és qui ho diu la marca del material, no el nom (ADR 0066): els autors del diari són només els missatges marcats
[autor del diario: …]; una altra persona amb el mateix nom de pila és una altra persona. Les marques no es publiquen. - Els autors del diari, com qualsevol: es nomenen com a crèdit dels seus recursos igual que els altres, amb el nom complet amb què signen el diari, encara que als grups en facin servir un altre.
- Els càrrecs, només si tenen a veure amb la notícia (administrar un grup, ser coautor del diari): si no, la persona és un docent més.
- Si l'article tracta del diari mateix, ho diu amb aquestes paraules («este diario»).
- L'alumnat: no es publica res que l'identifiqui (nom, imatge, ni centre i curs junts), encara que aparegui al material compartit. D'una eina per a l'aula es diu, segons les seves condicions, si demana dades de l'alumnat i si les fa servir per entrenar els seus models; si no consta, es diu.
Rigor
- Cada afirmació es comprova a la font original: l'anunci oficial, la pàgina del producte, el document de l'administració. Un missatge del grup, un enllaç a X o un vídeo no basten.
- El que no es pot comprovar, es treu o es diu com a no confirmat. Res d'inventar dates, xifres, autors ni funcions.
- El que anuncia una empresa, amb les seves condicions: en quin pla, a quin preu, fins quan, en quins països. «Gratis» o «per a tothom» es contrasta amb les seves condicions.
- El llenguatge de les empreses, atribuït o fora: «revolucionario», «potente» o «sin precedentes», només dins d'una cita atribuïda; el text diu què fa el producte. Un estudi o una enquesta es presenta amb qui el fa i qui el paga, i si és de la mateixa empresa, es diu («según un estudio de la propia OpenAI»). Una nota de premsa no es reprodueix: s'identifica i es reescriu.
- Quan un article tracta d'Anthropic o de Claude, una frase recorda que el diari l'escriuen agents de Claude, perquè el lector ho tingui en compte. Nomenar-los de passada, en una llista, no ho demana.
- Les xifres, amb la precisió de la font (sense decimals que la font no dona) i una proporció amb la seva quantitat absoluta («el doble, de 10 a 20 centros»). Si la font dona xifres diferents segons la versió o el pla, es diu a quina correspon cada una. Del 20 % al 30 % són 10 punts més, no un 10 % més. Millor «un de cada vuit docents» que «el 12,5 %».
- Les dades que canvien es daten («a 1 de novembre de 2026»); la resta no porta data.
- Una pàgina oficial pot estar desactualitzada: si contradiu el que el diari ja va publicar amb el document al davant, mana el publicat, i es diu.
- Abans de jutjar un enllaç, s'obre: l'adreça no diu què hi ha a la pàgina ni la seva data.
- El que el diari ja va publicar, igual: un article sobre un assumpte ja tractat dona les mateixes xifres i dates que l'anterior, l'enllaça i, si alguna cosa ha canviat, ho diu.
Cites i altres idiomes
- Cites breus i exactes, entre cometes, i poques: l'article explica, no copia.
- El que va entre cometes es busca tal qual a la font; si no hi apareix, es treu o es parafraseja. Una frase presa d'una font va entre cometes o es reescriu.
- Cap cita només en anglès: o traduïda, o amb la traducció al costat entre parèntesis.
- El que és oficial i aliè (el títol d'una norma, d'un informe) queda en la seva llengua original.
Fonts i enllaços
El detall és a encargos/enlaces.md; l'essencial:
- El que es nomena s'enllaça on es nomena, en la seva primera menció i amb el seu nom com a text de l'enllaç; al peu, a
fuentes, totes. - A la font original i oficial, en castellà (o en català) si existeix aquesta versió; una eina, a la web que farà servir el lector, no al seu repositori de codi.
- El que ja s'ha publicat i està clarament relacionat, enllaçat amb la seva clau (
pieza:AAAA-MM-DD/id), amb un text que digui de què tracta, mai «aquí». - El text d'un enllaç mai no és «mensaje 123» ni una adreça nua.
- Un enllaç que descarrega un arxiu ho diu: «la guía (PDF)».
Forma
- Cometes espanyoles («»); dins d'elles, les angleses (“”).
- El percentatge, amb espai (25 %); els milers, amb punt (1.200); les monedes, amb el seu nom («10 dólares», «4 euros»).
- Paràgrafs de tres a sis frases en els textos llargs (cada guia dona la seva mesura). Negretes amb mesura: dues o tres idees en un text llarg.
- Enllaços en Markdown (
[texto](url)); en els textos per a avisos i xarxes, text pla (ho diuen les seves guies). - Mai «hoy», «ayer» ni «esta semana»: la data o el dia («el jueves 12»). El número surt l'endemà de les converses i queda a l'hemeroteca; el que es guarda per a un altre dia (la reserva, «Fa un any» escrit per endavant) tampoc no diu «acaba de».
Gràfics
- Un gràfic, només quan explica alguna cosa que el text no deixa veure d'un cop d'ull: tres o més xifres comparables de la mateixa font (els resultats d'un estudi, d'una enquesta, una evolució en el temps). No per adornar ni per a una o dues xifres, que es diuen al text.
- El dibuixa el programa del diari a partir de les dades (el camp
graficode l'article o de l'apartat del reportatge, ADR 0084), mai un agent a mà: barres horitzontals (barras, per comparar), columnes (columnas, per a poques categories amb etiquetes curtes) o línies (lineas, per a una evolució). - Les dades, exactes i d'una sola font: els mateixos valors que dona la font, amb la seva precisió, i la mateixa unitat per a tots. Les barres comencen sempre en zero (el programa ho fa sol); res de barrejar en un gràfic xifres de fonts diferents.
- Títol que diu què es mesura, no la conclusió («Redacciones humanas que los detectores tomaron por IA»), i etiquetes curtes.
- La font, sempre, enllaçada; i a la nota, el que cal per llegir-lo bé: quantes persones o casos, d'on i quan, i si les dades són de la mateixa empresa («según la empresa»).
Les traduccions
Cada edició es tradueix al català, al gallec, a l'èuscar i a l'anglès, amb el mateix criteri que el castellà i en el registre natural de cada llengua, no calcat. Com es fa en cada llengua (norma, on consultar, formats, vocabulari de la IA i el que és propi d'Espanya) és al llibre del traductor, encargos/traduccion.md.
Correccions
- Un error es corregeix sense esperar que ningú ho demani, en el mateix article i en els cinc idiomes, amb la seva nota al final (ADR 0055): «Corregido el…» (hi havia un error), «Actualización del…» (la dada era certa i ha canviat) o «Nota añadida el…» (faltava alguna cosa). Una errata que no canvia el sentit es corregeix sense nota.
- Si l'error era al titular, als avisos o a les xarxes, la correcció arriba també allà.
- No es retira un article sencer si n'hi ha prou amb canviar-ne una part.
El que es comprova sense IA
Alguns programes repassen cada nit algunes d'aquestes normes (ADR 0056, 0059 i 0067), però no substitueixen el revisor:
scripts/revisar-estilo.py: el «quien» relatiu, les cites només en anglès i les normes de vocabulari i forma que es poden buscar («hoy», «pieza», «el diario cuenta», «app», el condicional de rumor, el percentatge); el que troba ho corregeix un agent.scripts/comprobar-corrector.py: que el corrector d'estil, un agent que repassa cada nit la redacció dels articles del dia, no ha canviat cap dada.scripts/corregir-erratas.py: «e» davant de «i», «u» davant de «o», les cometes espanyoles en anglès, i avisa dels titulars de més de 90 caràcters.scripts/revisar-idiomas.py: castellà que s'ha colat en una traducció.scripts/revisar-autoria.py: el que s'atribueix a un autor del diari i és d'un altre compte.