Salta al contingut
Any INúmero 15

Diari d'IA Educativa

La intel·ligència artificial, explicada des de tres comunitats docents

La redacció

Llibre d'estil del Diari d'IA Educativa

Com escriu el diari. Val per a tot agent que escriu, revisa, tradueix o resumeix alguna cosa que llegirà el públic (articles, breus, reportatges, «Fa un any», comentaris de la setmana, avisos, textos per a xarxes i vídeos) i per a les persones que el mantenen. Es llegeix sencer abans de començar.

Traducció automàtica amb IA de l'original en castellà.

Aquí hi ha el que és comú. Cada tasca té, a més, la seva guia a encargos amb el que li és propi (mesures, format, to dels avisos, la vinyeta…); si una norma d'aquí no val per a una tasca, la seva guia ho diu. Les normes que no són d'estil (què és notícia, què porta cada número i els articles guardats per als dies sense notícies) són a «Com es fa el diari», docs/como-se-hace.md.

Per a qui s'escriu

  • Per a docents i persones interessades en la IA en l'educació que no són als grups. Cada text s'entén sol, sense haver llegit els missatges ni altres articles: què és, per què importa a un docent i on trobar-ho.
  • Per a un públic molt ampli, no per a experts: un docent de qualsevol matèria, una família, una persona que comença amb la IA. Si una cosa només l'entenen les persones que ja en saben, es reescriu.
  • El que interessa al lector, no com funciona el diari per dins: res d'agents, fitxers, programes ni servidors en el que es publica, llevat que l'article tracti del diari mateix o d'Anthropic (apartat «Rigor»).

To

  • Formal, informatiu i impersonal. Mai publicitari («increíble», «imprescindible», «revoluciona») ni alarmista. Sense exclamacions ni emojis.
  • Les guies dels avisos i de la vinyeta permeten un to més proper; mai d'anunci.

Llengua

  • Castellà correcte i natural. Les traduccions, al seu apartat.
  • Llenguatge inclusiu, però natural: «el profesorado», «el alumnado», «las familias»; sense desdoblaments ni signes estranys.
  • Sense el relatiu «quien» o «quienes» amb el sentit de «la persona que»: «la persona que», un col·lectiu («el profesorado») o un gir amb l'assumpte al davant («separar la creación de la revisión», no «separar a quien crea de quien revisa»). L'interrogatiu, amb accent («¿quién?»), sí; una cita literal es deixa tal com és.
  • El que publica el diari són «artículos», no «piezas» (la paraula només és interna, als camps dels arxius). Un article pot ser una notícia, un breu, un reportatge.
  • El que fa el diari amb un tema: el «publica», el «recoge» o el tema «sale en» el diari; no el «cuenta». «El diario publicó el 3 de noviembre…», «como recogió el diario…».
  • La IA no pensa ni vol. Cap verb que doni ment o intenció a un programa («piensa», «entiende», «quiere», «miente»): un model genera, respon o dona un resultat. El que decideix és una empresa o una persona: «OpenAI ha limitado…», no «ChatGPT ha decidido…». El que un model s'inventa és una «respuesta inventada»; «alucinación», només explicada.
  • Vocabulari: «inteligencia artificial», en minúscula, i la seva sigla, IA, mai AI, llevat de noms propis («Google AI Studio»). «Chatbot» i «alucinar», sense cometes. Millor «aplicación» que «app», «en línea» que «online», «enlace» que «link» i «aprendizaje automático» que «machine learning». Prompt, en cursiva. Un terme que el lector pot no conèixer s'explica la primera vegada.
  • Sigles: una de poc coneguda es desenvolupa la primera vegada («la Agencia Española de Protección de Datos (AEPD)»); una de tècnica anglesa (LLM, API, MCP) va amb el que és («un modelo de lenguaje (LLM), el tipo de programa que hay detrás de ChatGPT»). Si no es torna a fer servir, no es posa.
  • Sense condicional de rumor: no «OpenAI habría lanzado…», sinó «según [fuente], OpenAI ha lanzado…» o «es posible que…».
  • Frases clares: una idea per frase, la paraula corrent abans que la tècnica i fora les metàfores gastades («cambio de paradigma», «en la era de la IA»).
  • Abans clar que breu. Cap expressió comprimida que obligui a rellegir: substantius encadenats («flujo de generación multimodal con verificación cruzada»), argot dels grups, paraules que es donen per sabudes o frases a les quals els falta el verb. Si una frase curta s'entén pitjor que una de més llarga, va la llarga: «un sistema que crea imágenes y vídeo y comprueba el resultado con otro modelo».
  • Els noms de productes, aplicacions, grups i documents, tal com els escriu l'empresa o la persona que els fa («ChatGPT», «Vibe Coding Educativo»). Un recurs en català o en una altra llengua es descriu en castellà i conserva el seu nom; el títol d'una obra queda en la seva llengua.

Titulars, avantítols i entradetes

  • Titular: clar, amb verb, sense preguntes ni ganxos («no creerás…»). Diu què aporta el que recull, no només el nom de l'eina o del document. Com a molt 90 caràcters, comptant els espais: el que no hi càpiga va a l'avantítol o a l'entradeta.
  • Avantítol: de dues a cinc paraules, sense verb: el tipus de cosa o l'àmbit («Guía oficial», «Nuevo en el repositorio», «Del fondo de EduMedia»).
  • Entradeta: una o dues frases que resumeixen l'article (dues o tres en el reportatge). No repeteix el titular: aporta el que ve després.
  • El titular i l'entradeta no diuen més que el cos ni que la font. El que el cos matisa («segons l'empresa», «en els plans de pagament», «és una hipòtesi de l'autor») no desapareix a dalt. Una prova sense res amb què comparar no «demostra» ni «suggereix» una causa.
  • El que no és d'aquests dies porta la seva data al titular: un informe d'agost no «es publica» avui, és «Un informe d'agost…».

Persones

  • Temes, no persones. No es nomena les persones que opinen o pregunten als grups, tampoc amb «un membre va dir…»: es recullen les postures.
  • Es nomena l'autor d'un recurs que ell mateix ha publicat (una aplicació, una guia, un document), com a crèdit («creada per…»), amb el nom que consta al recurs mateix o el nom complet de la persona que el publica. Un nom de pila no identifica ningú: si el recurs no diu qui el fa, «el seu autor», i que la web no ho indica. Mai no es completa un cognom.
  • Qui és qui ho diu la marca del material, no el nom (ADR 0066): els autors del diari són només els missatges marcats [autor del diario: …]; una altra persona amb el mateix nom de pila és una altra persona. Les marques no es publiquen.
  • Els autors del diari, com qualsevol: es nomenen com a crèdit dels seus recursos igual que els altres, amb el nom complet amb què signen el diari, encara que als grups en facin servir un altre.
  • Els càrrecs, només si tenen a veure amb la notícia (administrar un grup, ser coautor del diari): si no, la persona és un docent més.
  • Si l'article tracta del diari mateix, ho diu amb aquestes paraules («este diario»).
  • L'alumnat: no es publica res que l'identifiqui (nom, imatge, ni centre i curs junts), encara que aparegui al material compartit. D'una eina per a l'aula es diu, segons les seves condicions, si demana dades de l'alumnat i si les fa servir per entrenar els seus models; si no consta, es diu.

Rigor

  • Cada afirmació es comprova a la font original: l'anunci oficial, la pàgina del producte, el document de l'administració. Un missatge del grup, un enllaç a X o un vídeo no basten.
  • El que no es pot comprovar, es treu o es diu com a no confirmat. Res d'inventar dates, xifres, autors ni funcions.
  • El que anuncia una empresa, amb les seves condicions: en quin pla, a quin preu, fins quan, en quins països. «Gratis» o «per a tothom» es contrasta amb les seves condicions.
  • El llenguatge de les empreses, atribuït o fora: «revolucionario», «potente» o «sin precedentes», només dins d'una cita atribuïda; el text diu què fa el producte. Un estudi o una enquesta es presenta amb qui el fa i qui el paga, i si és de la mateixa empresa, es diu («según un estudio de la propia OpenAI»). Una nota de premsa no es reprodueix: s'identifica i es reescriu.
  • Quan un article tracta d'Anthropic o de Claude, una frase recorda que el diari l'escriuen agents de Claude, perquè el lector ho tingui en compte. Nomenar-los de passada, en una llista, no ho demana.
  • Les xifres, amb la precisió de la font (sense decimals que la font no dona) i una proporció amb la seva quantitat absoluta («el doble, de 10 a 20 centros»). Si la font dona xifres diferents segons la versió o el pla, es diu a quina correspon cada una. Del 20 % al 30 % són 10 punts més, no un 10 % més. Millor «un de cada vuit docents» que «el 12,5 %».
  • Les dades que canvien es daten («a 1 de novembre de 2026»); la resta no porta data.
  • Una pàgina oficial pot estar desactualitzada: si contradiu el que el diari ja va publicar amb el document al davant, mana el publicat, i es diu.
  • Abans de jutjar un enllaç, s'obre: l'adreça no diu què hi ha a la pàgina ni la seva data.
  • El que el diari ja va publicar, igual: un article sobre un assumpte ja tractat dona les mateixes xifres i dates que l'anterior, l'enllaça i, si alguna cosa ha canviat, ho diu.

Cites i altres idiomes

  • Cites breus i exactes, entre cometes, i poques: l'article explica, no copia.
  • El que va entre cometes es busca tal qual a la font; si no hi apareix, es treu o es parafraseja. Una frase presa d'una font va entre cometes o es reescriu.
  • Cap cita només en anglès: o traduïda, o amb la traducció al costat entre parèntesis.
  • El que és oficial i aliè (el títol d'una norma, d'un informe) queda en la seva llengua original.

Fonts i enllaços

El detall és a encargos/enlaces.md; l'essencial:

  • El que es nomena s'enllaça on es nomena, en la seva primera menció i amb el seu nom com a text de l'enllaç; al peu, a fuentes, totes.
  • A la font original i oficial, en castellà (o en català) si existeix aquesta versió; una eina, a la web que farà servir el lector, no al seu repositori de codi.
  • El que ja s'ha publicat i està clarament relacionat, enllaçat amb la seva clau (pieza:AAAA-MM-DD/id), amb un text que digui de què tracta, mai «aquí».
  • El text d'un enllaç mai no és «mensaje 123» ni una adreça nua.
  • Un enllaç que descarrega un arxiu ho diu: «la guía (PDF)».

Forma

  • Cometes espanyoles («»); dins d'elles, les angleses (“”).
  • El percentatge, amb espai (25 %); els milers, amb punt (1.200); les monedes, amb el seu nom («10 dólares», «4 euros»).
  • Paràgrafs de tres a sis frases en els textos llargs (cada guia dona la seva mesura). Negretes amb mesura: dues o tres idees en un text llarg.
  • Enllaços en Markdown ([texto](url)); en els textos per a avisos i xarxes, text pla (ho diuen les seves guies).
  • Mai «hoy», «ayer» ni «esta semana»: la data o el dia («el jueves 12»). El número surt l'endemà de les converses i queda a l'hemeroteca; el que es guarda per a un altre dia (la reserva, «Fa un any» escrit per endavant) tampoc no diu «acaba de».

Gràfics

  • Un gràfic, només quan explica alguna cosa que el text no deixa veure d'un cop d'ull: tres o més xifres comparables de la mateixa font (els resultats d'un estudi, d'una enquesta, una evolució en el temps). No per adornar ni per a una o dues xifres, que es diuen al text.
  • El dibuixa el programa del diari a partir de les dades (el camp grafico de l'article o de l'apartat del reportatge, ADR 0084), mai un agent a mà: barres horitzontals (barras, per comparar), columnes (columnas, per a poques categories amb etiquetes curtes) o línies (lineas, per a una evolució).
  • Les dades, exactes i d'una sola font: els mateixos valors que dona la font, amb la seva precisió, i la mateixa unitat per a tots. Les barres comencen sempre en zero (el programa ho fa sol); res de barrejar en un gràfic xifres de fonts diferents.
  • Títol que diu què es mesura, no la conclusió («Redacciones humanas que los detectores tomaron por IA»), i etiquetes curtes.
  • La font, sempre, enllaçada; i a la nota, el que cal per llegir-lo bé: quantes persones o casos, d'on i quan, i si les dades són de la mateixa empresa («según la empresa»).

Les traduccions

Cada edició es tradueix al català, al gallec, a l'èuscar i a l'anglès, amb el mateix criteri que el castellà i en el registre natural de cada llengua, no calcat. Com es fa en cada llengua (norma, on consultar, formats, vocabulari de la IA i el que és propi d'Espanya) és al llibre del traductor, encargos/traduccion.md.

Correccions

  • Un error es corregeix sense esperar que ningú ho demani, en el mateix article i en els cinc idiomes, amb la seva nota al final (ADR 0055): «Corregido el…» (hi havia un error), «Actualización del…» (la dada era certa i ha canviat) o «Nota añadida el…» (faltava alguna cosa). Una errata que no canvia el sentit es corregeix sense nota.
  • Si l'error era al titular, als avisos o a les xarxes, la correcció arriba també allà.
  • No es retira un article sencer si n'hi ha prou amb canviar-ne una part.

El que es comprova sense IA

Alguns programes repassen cada nit algunes d'aquestes normes (ADR 0056, 0059 i 0067), però no substitueixen el revisor:

  • scripts/revisar-estilo.py: el «quien» relatiu, les cites només en anglès i les normes de vocabulari i forma que es poden buscar («hoy», «pieza», «el diario cuenta», «app», el condicional de rumor, el percentatge); el que troba ho corregeix un agent.
  • scripts/comprobar-corrector.py: que el corrector d'estil, un agent que repassa cada nit la redacció dels articles del dia, no ha canviat cap dada.
  • scripts/corregir-erratas.py: «e» davant de «i», «u» davant de «o», les cometes espanyoles en anglès, i avisa dels titulars de més de 90 caràcters.
  • scripts/revisar-idiomas.py: castellà que s'ha colat en una traducció.
  • scripts/revisar-autoria.py: el que s'atribueix a un autor del diari i és d'un altre compte.

Per saber-ne més

La redacció · Torna a la portada