Anthropic proposa organitzar la memòria dels agents d'IA en quatre capes amb una revisió periòdica
Un text de recerca d'Anthropic descriu com donar memòria a un agent entre sessions, i un docent del grup ha adaptat el seu sistema a aquesta idea i l'explica en un article amb instruccions.
Els agents d'IA per a l'ordinador, com Claude Code, no recorden res d'una sessió a l'altra tret que se'ls doni alguna manera de fer-ho. Anthropic va publicar el 6 de novembre «The components of agent memory», on ordena aquesta memòria en quatre capes: les transcripcions, un registre consultable del que l'agent ha fet; les notes de memòria, que l'agent escriu durant les sessions; les representacions, estructures ordenades construïdes a partir de les notes, com una wiki de pàgines enllaçades; i el context injectat, una capa petita que es carrega en començar cada sessió i que ha de ser breu perquè unes instruccions massa llargues redueixen com de bé les segueix l'agent.
El text afegeix una revisió fora de línia, que anomena «dreaming»: l'agent revisa les seves transcripcions per contrastar les notes, corregir errors, construir representacions i decidir què es precarrega en sessions futures. Els autors adverteixen que aquesta revisió consumeix còmput i convé centrar-la en allò que probablement canviï.
Juan José de Haro, autor del blog Bilateria, ha adaptat el seu sistema personal a aquesta estructura i l'explica en l'article «Agentes de IA que aprenden mientras duermen», publicat el 7 de novembre. Proposa un perfil breu, notes de l'agent amb un índex, una wiki de projectes amb registres de decisions i les converses desades com a material en brut, amb una revisió diària que només escriu una proposta: l'agent comprova cada punt abans d'aplicar-lo i els canvis del perfil requereixen l'aprovació de la persona. Inclou un text per demanar a l'agent mateix que munti el sistema.
L'article assenyala límits que importen a qui ho valori en un centre: les converses desades contenen informació sensible, la revisió es pot equivocar i la memòria de cada eina no es comparteix amb les altres. Sobre quines dades de l'alumnat hauria de poder veure i recordar un agent, el diari ja va publicar un reportatge.
Anthropic proposa organitzar la memòria dels agents d'IA en quatre capes amb una revisió periòdica
Un text de recerca d'Anthropic descriu com donar memòria a un agent entre sessions, i un docent del grup ha adaptat el seu sistema a aquesta idea i l'explica en un article amb instruccions.
Els agents d'IA per a l'ordinador, com Claude Code, no recorden res d'una sessió a l'altra tret que se'ls doni alguna manera de fer-ho. Anthropic va publicar el 6 de novembre «The components of agent memory», on ordena aquesta memòria en quatre capes: les transcripcions, un registre consultable del que l'agent ha fet; les notes de memòria, que l'agent escriu durant les sessions; les representacions, estructures ordenades construïdes a partir de les notes, com una wiki de pàgines enllaçades; i el context injectat, una capa petita que es carrega en començar cada sessió i que ha de ser breu perquè unes instruccions massa llargues redueixen com de bé les segueix l'agent.
El text afegeix una revisió fora de línia, que anomena «dreaming»: l'agent revisa les seves transcripcions per contrastar les notes, corregir errors, construir representacions i decidir què es precarrega en sessions futures. Els autors adverteixen que aquesta revisió consumeix còmput i convé centrar-la en allò que probablement canviï.
Juan José de Haro, autor del blog Bilateria, ha adaptat el seu sistema personal a aquesta estructura i l'explica en l'article «Agentes de IA que aprenden mientras duermen», publicat el 7 de novembre. Proposa un perfil breu, notes de l'agent amb un índex, una wiki de projectes amb registres de decisions i les converses desades com a material en brut, amb una revisió diària que només escriu una proposta: l'agent comprova cada punt abans d'aplicar-lo i els canvis del perfil requereixen l'aprovació de la persona. Inclou un text per demanar a l'agent mateix que munti el sistema.
L'article assenyala límits que importen a qui ho valori en un centre: les converses desades contenen informació sensible, la revisió es pot equivocar i la memòria de cada eina no es comparteix amb les altres. Sobre quines dades de l'alumnat hauria de poder veure i recordar un agent, el diari ja va publicar un reportatge.
