Un manual argentí porta a l'aula el cost ambiental, laboral i social de la IA
Dues investigadores proposen al professorat de secundària preguntar per a què, des d'on i amb quines conseqüències s'utilitza la intel·ligència artificial, abans de decidir com. El manual, del 2026, parteix d'una mirada llatinoamericana i feminista.
El Manual urgente sobre IA en el aula: miradas y análisis de la esfera digital desde Abya Yala és un llibre digital de 56 pàgines, publicat a Buenos Aires el 2026 a la col·lecció Miradas del Centro de Estudios de la Sociedad Digital (CESDi), de la Universidad Nacional de General San Martín (UNSAM). El coordinen i el signen Mariana Ferrarelli i Natalia Corvalán; el pròleg, de Flora Partenio, coordinadora del centre, està datat l'agost del 2026. «Abya Yala», nom amb què els pobles indígenes designen el continent americà, indica el punt de vista: Amèrica Llatina, amb enfocaments feministes i descolonials. Va adreçat al professorat de secundària i no exigeix coneixements tècnics.
La tesi és que la IA no és només una eina, sinó una xarxa de decisions d'empreses, Estats, centres i docents. Per això convida a preguntar en quines condicions i amb quin projecte educatiu s'incorpora. A això hi suma «passar del paradigma de l'eficiència al paradigma de la cura», que entén com atendre els vincles, la privadesa de l'alumnat i les condicions de l'ensenyament. És una posició declarada, no un balanç neutral: pretén «tensar els discursos globals sobre innovació educativa», segons el pròleg.
Els sis capítols acaben amb claus (o «tips») per a l'aula, un apartat «¿Sabías que…?» i recursos. El primer tracta la IA com a xarxa de dades, models i decisions de disseny. El segon analitza les seves promeses i metàfores (intel·ligència, progrés, amenaça, mirall) i proposa analitzar un anunci o una nota de premsa: què promet, quin problema suposa que existeix i què deixa fora. El tercer mostra com els algorismes reprodueixen desigualtats (COMPAS, traducció automàtica, reconeixement facial) i proposa indagar qui dirigeix les grans empreses d'IA.
El quart capítol és el més material. Cita un informe del Tecnológico de Monterrey del 2024 segons el qual una petició a una IA generativa consumeix deu vegades més electricitat que una cerca web clàssica, i tracta l'aigua dels centres de dades i el treball humà d'etiquetatge. Com a exemple recull una investigació periodística del 2023: OpenAI va subcontractar a Kenya persones que cobraven entre 1,32 i 2 dòlars per hora, aproximadament. Són dades de segona mà que el manual no verifica; convé consultar-ne les fonts abans d'usar-les a classe. Proposa una activitat útil: fer la mateixa pregunta a una IA i a un cercador i comparar si se'n rastregen fonts, autories i dates.
El cinquè capítol recorda que la tecnologia per si sola no millora els aprenentatges i distingeix entre ensenyar amb IA (analitzar un text generat, comparar respostes sobre un mateix procés històric) i ensenyar per a la IA (entendre quines dades recullen els sistemes). Cita l'enquesta Kids Online d'UNICEF i la UNESCO del 2025: a l'Argentina, el 76 % dels adolescents coneix i usa ChatGPT i dos de cada tres l'han usat en tasques escolars. El sisè repassa la regulació (Reglament europeu, resolució de l'ONU del 2024, Brasil, Uruguai, Xile, província de Buenos Aires). La seva lectura del reglament és sintètica: presenta l'educació com a alt risc en bloc, quan el text ho aplica a usos concrets; mana l'original.
Per començar, el pròleg i la «brúixola» inicial indiquen quin capítol serveix per a cada ocasió: el primer per a una jornada de formació, el segon per a ciutadania digital, el quart per a educació ambiental i el sisè per a equips directius. Els seus límits són els d'una obra amb posició definida i centrada en l'Argentina: no és una guia d'eines ni avalua resultats d'aprenentatge. La seva llicència, CC BY-NC-ND 3.0, permet compartir-lo i citar-lo, però no adaptar-lo.
Un manual argentí porta a l'aula el cost ambiental, laboral i social de la IA
Dues investigadores proposen al professorat de secundària preguntar per a què, des d'on i amb quines conseqüències s'utilitza la intel·ligència artificial, abans de decidir com. El manual, del 2026, parteix d'una mirada llatinoamericana i feminista.
El Manual urgente sobre IA en el aula: miradas y análisis de la esfera digital desde Abya Yala és un llibre digital de 56 pàgines, publicat a Buenos Aires el 2026 a la col·lecció Miradas del Centro de Estudios de la Sociedad Digital (CESDi), de la Universidad Nacional de General San Martín (UNSAM). El coordinen i el signen Mariana Ferrarelli i Natalia Corvalán; el pròleg, de Flora Partenio, coordinadora del centre, està datat l'agost del 2026. «Abya Yala», nom amb què els pobles indígenes designen el continent americà, indica el punt de vista: Amèrica Llatina, amb enfocaments feministes i descolonials. Va adreçat al professorat de secundària i no exigeix coneixements tècnics.
La tesi és que la IA no és només una eina, sinó una xarxa de decisions d'empreses, Estats, centres i docents. Per això convida a preguntar en quines condicions i amb quin projecte educatiu s'incorpora. A això hi suma «passar del paradigma de l'eficiència al paradigma de la cura», que entén com atendre els vincles, la privadesa de l'alumnat i les condicions de l'ensenyament. És una posició declarada, no un balanç neutral: pretén «tensar els discursos globals sobre innovació educativa», segons el pròleg.
Els sis capítols acaben amb claus (o «tips») per a l'aula, un apartat «¿Sabías que…?» i recursos. El primer tracta la IA com a xarxa de dades, models i decisions de disseny. El segon analitza les seves promeses i metàfores (intel·ligència, progrés, amenaça, mirall) i proposa analitzar un anunci o una nota de premsa: què promet, quin problema suposa que existeix i què deixa fora. El tercer mostra com els algorismes reprodueixen desigualtats (COMPAS, traducció automàtica, reconeixement facial) i proposa indagar qui dirigeix les grans empreses d'IA.
El quart capítol és el més material. Cita un informe del Tecnológico de Monterrey del 2024 segons el qual una petició a una IA generativa consumeix deu vegades més electricitat que una cerca web clàssica, i tracta l'aigua dels centres de dades i el treball humà d'etiquetatge. Com a exemple recull una investigació periodística del 2023: OpenAI va subcontractar a Kenya persones que cobraven entre 1,32 i 2 dòlars per hora, aproximadament. Són dades de segona mà que el manual no verifica; convé consultar-ne les fonts abans d'usar-les a classe. Proposa una activitat útil: fer la mateixa pregunta a una IA i a un cercador i comparar si se'n rastregen fonts, autories i dates.
El cinquè capítol recorda que la tecnologia per si sola no millora els aprenentatges i distingeix entre ensenyar amb IA (analitzar un text generat, comparar respostes sobre un mateix procés històric) i ensenyar per a la IA (entendre quines dades recullen els sistemes). Cita l'enquesta Kids Online d'UNICEF i la UNESCO del 2025: a l'Argentina, el 76 % dels adolescents coneix i usa ChatGPT i dos de cada tres l'han usat en tasques escolars. El sisè repassa la regulació (Reglament europeu, resolució de l'ONU del 2024, Brasil, Uruguai, Xile, província de Buenos Aires). La seva lectura del reglament és sintètica: presenta l'educació com a alt risc en bloc, quan el text ho aplica a usos concrets; mana l'original.
Per començar, el pròleg i la «brúixola» inicial indiquen quin capítol serveix per a cada ocasió: el primer per a una jornada de formació, el segon per a ciutadania digital, el quart per a educació ambiental i el sisè per a equips directius. Els seus límits són els d'una obra amb posició definida i centrada en l'Argentina: no és una guia d'eines ni avalua resultats d'aprenentatge. La seva llicència, CC BY-NC-ND 3.0, permet compartir-lo i citar-lo, però no adaptar-lo.