Un percentatge d'un detector d'IA obre una conversa amb l'alumne, però no prova que hagi copiat
Una entrada del blog «Familias con inteligencia» planteja què cal fer quan un detector assenyala el treball d'un alumne que assegura haver-lo escrit ell, i proposa acompanyar el percentatge amb evidències del procés.
Chema Falcó va publicar el 8 de novembre «La máquina dice que copió. Él dice que lo redactó», amb el subtítol «Por qué un porcentaje no es una prueba». Parteix d'un cas fictici basat en situacions reals: un alumne de 15 anys al qual el seu centre acusa d'usar IA en un treball d'història perquè un detector li assigna un 87 % de probabilitat. Ell afirma que el va escriure i en conserva esborranys, tot i que reconeix que va usar un corrector al final.
L'entrada sosté que un detector dona un indici, no una prova, i que es pot equivocar en els dos sentits. Abans de concloure, proposa escoltar l'explicació de l'alumne sense donar-la per bona ni descartar-la, i verificar-la: una explicació oral o repetir part de l'exercici ajuda a comprovar el que s'ha après. Com a evidències de procés cita els esborranys, les versions, les dates i les anotacions, i recomana que la família es pugui reunir amb la tutoria per saber què significa el percentatge i quin protocol aplica el centre. Adverteix, a més, que una acusació injusta pot causar ansietat i desmotivació.
El text es basa en la guia de la UNESCO sobre IA generativa en educació i en el Reglament Europeu d'IA, que coincideixen que una persona ha de revisar i interpretar el que diguin les eines automàtiques. Sobre el mateix assumpte, el diari va explicar l'advertència del sector editorial davant els detectors, que va parlar d'una «cacera de bruixes».
Un percentatge d'un detector d'IA obre una conversa amb l'alumne, però no prova que hagi copiat
Una entrada del blog «Familias con inteligencia» planteja què cal fer quan un detector assenyala el treball d'un alumne que assegura haver-lo escrit ell, i proposa acompanyar el percentatge amb evidències del procés.
Chema Falcó va publicar el 8 de novembre «La máquina dice que copió. Él dice que lo redactó», amb el subtítol «Por qué un porcentaje no es una prueba». Parteix d'un cas fictici basat en situacions reals: un alumne de 15 anys al qual el seu centre acusa d'usar IA en un treball d'història perquè un detector li assigna un 87 % de probabilitat. Ell afirma que el va escriure i en conserva esborranys, tot i que reconeix que va usar un corrector al final.
L'entrada sosté que un detector dona un indici, no una prova, i que es pot equivocar en els dos sentits. Abans de concloure, proposa escoltar l'explicació de l'alumne sense donar-la per bona ni descartar-la, i verificar-la: una explicació oral o repetir part de l'exercici ajuda a comprovar el que s'ha après. Com a evidències de procés cita els esborranys, les versions, les dates i les anotacions, i recomana que la família es pugui reunir amb la tutoria per saber què significa el percentatge i quin protocol aplica el centre. Adverteix, a més, que una acusació injusta pot causar ansietat i desmotivació.
El text es basa en la guia de la UNESCO sobre IA generativa en educació i en el Reglament Europeu d'IA, que coincideixen que una persona ha de revisar i interpretar el que diguin les eines automàtiques. Sobre el mateix assumpte, el diari va explicar l'advertència del sector editorial davant els detectors, que va parlar d'una «cacera de bruixes».
