La UNESCO va publicar el 2026 «AI answers. You decide: A companion guide to the UNESCO media and information literacy curriculum», una guia escrita per Anne Leppäjärvi, educadora finlandesa de periodisme i d'alfabetització mediàtica i informacional, i coordinada per Adeline Hulin i Olivier Van Bockstael, de l'equip de l'organització. La mateixa guia adverteix que les idees expressades són les dels seus autors i no comprometen necessàriament la UNESCO. Està en anglès, en accés obert amb llicència CC-BY-SA 3.0 IGO.

Va adreçada al professorat, no a l'alumnat, i no exigeix coneixements tècnics. Completa el currículum «Media and Information Literate Citizens: Think Critically, Click Wisely!» (segona edició, 2021) i el marc de competències en IA per a docents de la UNESCO, del qual la guia diu que s'ocupa de la dimensió mediàtica i informacional. Les activitats estan pensades sobretot per a joves de 13 a 15 anys, amb indicacions per adaptar-les a edats menors o més grans. Cada secció es pot donar com a lliçó independent, de manera que no cal seguir la guia de principi a fi.

El seu fil conductor és el «Mapa d'orientació», amb tres capes: la persona, els sistemes d'IA i les persones i institucions que els construeixen, els financen i els regulen. Al costat proposa cinc preguntes que es repeteixen a totes les unitats: qui ho ha fet, quina evidència ho avala, quin sistema ho ha modelat, a qui li convé que ho cregui o ho comparteixi i què he de verificar abans d'actuar. La primera unitat distingeix quatre coses que fa la IA (predir, classificar, decidir sobre una persona i generar contingut) i tracta les dades que es cedeixen en usar un servei gratuït. La segona situa la IA com a productora i com a curadora de continguts, i proposa un contrast de quatre tipus de font segons el seu grau de responsabilitat editorial.

La tercera unitat és la més propera a l'ús quotidià dels xatbots. Explica que un model de llenguatge prediu text versemblant a partir de patrons, que la fluïdesa no equival a exactitud i que una resposta sintetitzada pot amagar les fonts i els desacords que sí que mostra un cercador. Ofereix la cadena «confiar, verificar o qüestionar» segons el que hi hagi en joc, tres preguntes d'autocomprovació («estic aprenent o només obtinc un resultat?») i un bucle d'investigació de quatre passos. La seva regla de treball és tractar una resposta d'IA com una pista, no com una font: la guia diu textualment «treat an AI-generated answer as a lead rather than a source». També dedica un apartat a qui busca companyia en un xatbot i hi recomana una conversa privada i de suport.

Les unitats quarta i cinquena passen al poder, els drets i el futur. Tracten la desigualtat que va més enllà de l'accés (idioma, còmput, coneixement representat en les dades, cost), la rendició de comptes dels algorismes, el cost energètic de la IA amb xifres de recerca de la UNESCO del 2025 que, segons la mateixa guia, canviaran, i tres escenaris de desenvolupament: poques empreses decideixen, IA pública i molts desenvolupadors petits. El pròleg de Mariya Gabriel resumeix l'enfocament amb una frase: «AI should not simply happen to us». Un dels seus plantejaments és que no usar la IA és una decisió legítima, sempre que no signifiqui renunciar a entendre-la.

Té límits que convé conèixer. És un text extens, en anglès, escrit amb perspectiva internacional, i els exemples i marcs legals que cita no sempre es corresponen amb el context espanyol. Diverses activitats proposen que l'alumnat usi una eina d'IA, i la guia recorda que cal revisar abans la política del centre i l'edat mínima de cada servei; cita la recomanació de la UNESCO del 2023 de fixar els 13 anys per a l'ús autònom. La qüestió de l'edat ja la va abordar el diari amb un informe per a la UNESCO sobre l'edat adequada. La guia indica a més que la majoria de les activitats es poden fer amb el docent manejant l'eina en una pantalla compartida.

Per a un docent, el més útil és començar per les seccions «Discussion Guide» i «Try This» de la unitat que millor encaixi amb la seva matèria. Activitats com «Sort My Day» (classificar els usos d'IA de la jornada) o «Ask the Three Questions» (aplicar tres preguntes a una resposta d'un xatbot i comprovar una de les seves fonts) caben en una sola sessió.

L'Office for Students (OfS) és el regulador de l'educació superior a Anglaterra; Advance HE és una organització de membres que dona suport a la millora de l'ensenyament universitari en més de 30 països. L'11 de novembre del 2026 van publicar conjuntament Artificial intelligence in higher education, que consta de dues parts: un informe de recerca, Making AI work for students, i una guia web de pràctiques institucionals eficaces. Van adreçats sobretot a universitats i col·legis anglesos. El diari ja va explicar l'anunci i la discussió que va obrir; aquest article se centra en el que diuen els documents.

L'informe es basa en la consulta feta entre juny i setembre del 2026: 16 trobades, 64 respostes a preguntes obertes i 22 entrevistes, amb la veu de 244 membres del personal i 91 estudiants d'almenys 127 institucions. Els autors adverteixen que els participants es van apuntar voluntàriament, per la qual cosa poden no representar tota la població, i que les conclusions són de l'OfS i Advance HE, no requisits reguladors.

Citant enquestes del Higher Education Policy Institute (HEPI), l'informe assenyala que el 94 % de l'alumnat declarava a finals del 2025 haver usat IA generativa en tasques avaluables, enfront del 53 % de finals del 2023. Recull usos valuosos, sobretot per a estudiants amb discapacitat o amb una primera llengua que no és l'anglès, i un risc central: descarregar en la IA la lectura, la resolució de problemes o la redacció pot eludir l'esforç productiu (productive struggle) necessari per aprendre.

El capítol d'avaluació és el més contundent. Descriu que moltes tasques no supervisades es poden completar amb bona nota amb poca participació de l'estudiant, i que els semàfors (vermell, ambre, verd) amb què moltes institucions classifiquen els usos permesos són difícils de fer complir si no canvia el disseny de les proves. Sobre els detectors, conclou que el seu resultat ha de ser, com a màxim, una prova més; la guia demana en els processos per conducta irregular un conjunt equilibrat d'evidències, sense «placing disproportionate weight on the outputs of AI detection tools». Defensa les avaluacions segures (exàmens presencials, presentacions, exàmens orals, tasques pràctiques) i reconeix la seva possible menor autenticitat. Hi afegeix: «If it becomes possible to complete an assessment using AI without the knowledge and skills being tested, the assessment should be replaced.» Com a exemple, la Universitat de Bath va passar el setembre del 2026 a dos «carrils»: un de tancat, sense accés a la IA, i un d'obert, dissenyat donant per fet que s'usarà.

Sobre alfabetització i estratègia, l'informe constata que la formació de l'alumnat és desigual, que la del professorat sol ser optativa i amb poca participació, i que en moltes institucions els enfocaments neixen de la iniciativa de docents concrets. La Universitat de Kent, com a estudi de cas, ofereix una plataforma ChatGPT Edu amb formació prèvia obligatòria en alfabetització, ús responsable i protecció de dades, tot i que usar-la és opcional.

La guia és la part reguladora. Ofereix exemples de pràctiques que probablement compleixen les condicions B1 (experiència acadèmica), B2 (suport) i B4 (avaluació): revisar la qualitat dels materials i la retroalimentació elaborats amb IA, informar amb claredat l'alumnat de quins usos es permeten i mitigar les diferències d'accés. Aclareix que no introduirà noves normes. En el futur sistema de qualitat que proposa, espera que les institucions demostrin que les seves avaluacions resisteixen la IA, amb possible conseqüència per a la seva qualificació si hi ha dubtes.

Entre els documents de la biblioteca, es relaciona amb l'informe del comitè del MIT, que també demana redissenyar l'avaluació; aquí l'origen és un regulador i el focus, el compliment normatiu. Límits: és un estudi qualitatiu i autoseleccionat, centrat a Anglaterra. Per a un docent de qualsevol nivell, el més útil és el capítol 2, amb les opcions de redisseny, i els apartats 53 a 55 sobre polítiques d'ús. Per començar, n'hi ha prou amb la guia web, que es llegeix en pocs minuts.